Des que estem aquí ens han preguntat per adreces,carrers o transports un total de....13 persones!!! I porteños, o sigue, d'acà...!! Haurieu de veure la cara que se'ls queda quan senten el nostre accent... I el més fort és que sempre els hem pogut ajudar. Estem fetes unes cracs, ho tenim controlat.
A més, Sara ha estat fent de guia per BsAs a gent que hem conegut al hostel. Els recomana llocs, els acompanya a veure coses.... A aquest pas, si no troba feina quan torne a Barcelona, ja me la veig treballant de guia turística aquí.
Encara que no sabem si duraria molt temps aquí perquè des que vam arribar que està en perill "aeri". Només fan que caure coses del cel molt prop d'ella...jajjaja.
La primera va ser a la llibreria Ateneo, que va caure un llibre del prestatge més alt de tota la llibreria a un pam d'ella. Li haurieu hagut de veure la cara de no m'ho puc creure que se li va quedar, va arribar a pensar que si hi havia una càmera oculta i tot. Els seus ulls anaven del llibre suicida ( o assassí) al prestage de dalt, del llibre al prestatge, del llibre al prestatge...no salía de su asombro.
La segona va ser als jardins de Palermo, feia un dia preciós i anàvem passejant natros tan mones. Quan ens disposàvem a entrar al famós rosedal (sense roses, pq no era època) un lindo pajarito li va passar just per damunt, a molt poca distància del seu cap, i va disparar un cagallonet i quasi quasi va atinar, però no, va acabar caent just davant dels seus peus.
Des d'aquell dia Sara estava esperant la tercera. Per allò que diuen de "a la tercera va la vencida".
He de dir que han hagut petits intents, però cap prou destacable fins avui.
Si, avui ha arribat la tercera... I per poc que no truquem al Racc... Per sort no ha sigut res.
Sara ha redescobert la vida, ha vist la llum, us estima a tots molt...jajajjja.
I no podia ser a un altre lloc que a aquesta meravellooosa casa on vivim amb totes les comoditats moderníssimes, on no hi ha dia que no es trenque alguna cosa.
S'estava rentant les mans, tota pulida ella, ha sortit del lavabo i just quan ha tancat la porta ha sentit un soroll molt fort com si s'hagués trencat algo. Ella, conscient de la seua patositat, abans d'obrir la porta ha revisat mentalment si li ha pogut donar algun cop a algo. Però no, no havia tirat res. La reixa de ventilació, de ferro antic, per tant gruixuda i q pesava un ou, havia caigut just damunt de la pica del lavabo, on s'havia rentat les mans uns segons abans!!! La reixa s'ha partit, la pica té un super boquete i Sara encara ara no ha reaccionat.
Pot ser a la tercera no va la vençuda però més li val anar mirant els aires de Buenos Aires per si de cas. Demà anem a comprar-li un casco.
Frase surrealista del dia: "En Barcelona se habla inglés?"
Aquesta no és nostra, clar, li ha dit a Sheila el verdulero del supermercat i ella s'ha quedat pasta boniato.
p.s. (Sara): maaamaaaaa....aqui no em volen...mira què em fan!! bbbbuuuuaaaaaa....
10 comentaris:
Hola tata! Hola Sheila!!
Sí, soc el germà perdut. El que no te nom, el que no s'ha comportat per no haver fet cap mena de senyal de vida. Ho sento.
M'alegra saber, però, que després de la reviscuda segueixes estimant-nos tant! jejeje
Vamos a ver hermana... vols fer el favor de controlar la patositat que tan bé coneixem la teva família i que encara et portarà un ensurt? D'altra banda que sapigueu que he estat força estona rient de les aventures suïcides que heu experimentat.
La millor... la del llibre suïcida (assassí)... No he pogut evitar imaginar la cara de la Sara; fet que m'ha dut a un riure que gairebé ploro...
En fi, espero que estigueu força bé tret dels forats de les piques, dels llibres assassins, dels ocells bomba i de l'empalagocitat dels famosos argentins!
Tata, avisem si has de fer vida de guia turista per aquelles terres que organitzo el meu viatge de final de carrera per anar-hi. jejeje
T'estimo tata! Records Sheila i una forta abraçada per totes dues.
hombre...tete!! Por fin!!!
ets un encant, vamos, gràcies per fer més pública la meva patositat, per si no havia quedat prou palesa ja en aquest blog...(i això que no faig res per a que em caiguin coses del cap...) has vist el que em fan???
però no t'amoinis, que et segueixo estimant igual ehh?? jejeje
(que guai fer-te riure una mica...des de l'altra punta del món encara que sigui..)
home ja em pensava que era la unica de la familia segui el blog i li deia alguna o, apart del comentari de sa mare sobre la patositat que ha quedat ben patent o no???
hola tete????vaja això no ho sabia
petonsper les dues i pel "tete" també
;)
Be, despues de llegir aixo ja no tinc tant clar quina es mes patosa de les dos , Sara nose nose eh? la cosa esta molt renyida em penso. Ja veurem , molts de besitos per a les dos.
imma, vaig a ser molt dolenta..però haig de compensar la història...
..no fa masses hores que sheila va pegar una "aterrissada" a la cuina de casa...que quina llàstima que no ho vagi veure..jejeje
però pobreta, s'ha fet una mica de mal..així que només seré una mica dolenta amb ella i MOLT amb la meva familia...però què és això d'anar parlant de la meva patositat...!?!? vale ya no??
Qui ha dit que la meva filla és patosa. Això és pura mentida. El que passa és que li veuen la cara de bona nena que té i l'ataquen en ella sempre.
Al final potser sí que hauràs de trucar al RACC, al seguro que et vas fer d'accidents.....
Sort que tens MOLTA SORT, si la rejilla et cau damunt del cap no vull pensar el que hagués pogut passar.
Tete de la Sara, jo també imagino i veig la cara de la Sara en totes aquestes divertides situacions i em faig un fart de riure.
Records del DAK, la Donna i el Gypsy. T'enyorem quasi com jo.
T'estimo molt Sara, t'estimo una mica Sheila. Cuideu-vos
Sara!!! CAAAAL??? jaja titi... sempre la lies jeje!!!
Hola a les dos, sóc la Fontcalda!!
Ja t'ho vaig dir l'altre dia, ha passat molt ràpid!!! i en un ti-tà quedarem per a ensnyar-te la meua moto!!!! siiiiii ja me l'he comprat!!! ja tinc lo casco!!!! ara sols me falta la moto que en principi la tindré la setmana que ve jijijiji!!
que vaigo molt bé! continueu explicant les coses... i sí a Barcelona es parla inglish!!!!
Una besada a les dos!!!!
Gràcies mama...gràcies... :)
Hola Sheila, Hola Sara!
La lis al meu costat pregunta per que us envio un massatge. Es clar que dins de la seva realitat, després del dissabte, no ve el diumenge, sino el número 8, i després del vuit, la lletra C. Que passa? Algun problema?
D'altra banda voldria llençar una teoria a l'aire (tot i sabent que hi ha perill que li caigui a la Sara al damunt):
L'UNIVERS US ENVIA SENYALS.
La Sara, tan terrenal, tan de tocar de peus a terra, rep missatges des del cel en forma de ovnis (hauriem de dir ovis, ja que sí estan identificats). Potser ha tocat el moment de fer dansa aèrea, amb unes petites precaucions, no sigui cas que es produeixi l'efecte tele-cadira.
Precaucions:
- Dos metres cubics de Pantene Pro V escuma per a que els rinxols es tornin com molles i reboti tot objecte celeste.
- El traje de l'home Michelín ben infladet.
- Un arnès tipus caní però amb set metres d'autonomia elàstica.
I la Sheila, tan etèrea, hauria de tocar de peus a terra, enlloc d'imitar a la senyora de "yo paso el pronto y tu el brillo" i circular per BAs - caminant - indicant perfectament en anglès de Barcelona que el Park Well is very Beautiful indeed. Deu!! Es un missatge de l'alcalde Hereu!!!!
No he pogut saber què han opinat els avis de Heidi que dirigeixen (?) l'hostel sobre el tremendo forat de la pica. Han trucat el Racc? Han posat celo?? Han canviat la pica? Han resat dos pares nostres? (molt més barat).
Esperem, morts d'enveja, notícies sobre la Patagonia, que si tenim en compte que només el nom de patagonia constitueix una amenaça, promet ser tota una novela.
El Noel demana que li porteu un pingüí, però que si no pot ser, s'aguantarà.
Ahir no el van deixar jugar al basket pq no tenia el carnet del super3 com els altres nens i està acostumant-se a la teoria del caos com si tal cosa.
La lis per la seva banda, vol tenir un fill abans de Nadal, si pot ser.
I jo vaig fumant. Si no, de que?
Petonassos de tots 3.
eeeiii...quina ilu tenir un comentari vostre!! jejeje... espero no haver-me de veure amb totes les precaucions...quina imatge...
els avis de heidi de la casa...han deixat tal qual la pica!! han trucat a l'administració de no sé on perquè diuen que es culpa del pintor que va pintar el sostre. Van venir a veure-la tres homes diferents. I no la pensen tocar fins que no li portin una igual, del mateix color (que heu apreciat que és un color diví) perquè sinó no farà joc amb el vàter (del mateix blau diví però decorat amb unes eines que l'aguanten per a que no es desmonti). Així que ens rentem les dents amb el forat i els trossets allà...
I si, la Patagonia pot ser tota una història
Noel: com a bona madrina (si torno sencera), quan torni o et faig del clubsuper3 o tindràs un pingu.
I Lis, princesa, un fill no te'l puc portar però una sorpreseta que t'agradarà més si.
I Lourdes, agafo a l'aire la teva teoria, sense que em caigui a sobre, i crec que millor que cada una seguim en el nostre àmbit, les petites incursions que hem fet en l'àmbit de l'altre no han resultat.
Petonets forts de les dues!!
Publica un comentari a l'entrada