M'ha encantat. És una passada...és un paisatge que t'impressiona...veure tots aquells colors...sobretot el Cerro de los Siete Colores.
M'ha agradat molt més que l'altra part, la de San Antonio de los Cobres, el paisatge és molt més verd, hi ha molta més vida, canvia molt.
I m'ha tocat viure un "piquete"..si si...uns tallen la carretera per queixar-se de ves a saber què i au, nomes l'obren cada hora i mitja...per sort, els dos cops que m'ho he trobat, no han trigat gaire en tornar a obrir.
Prometo fotos el diumenge quan arribi a BsAs.
Tete..no t'amoinis més que ja torno i ja no tornaré a estar sola, que demà al matí ja torno cap a "casa", quan arribi t'envio un mail...
I Sheila...jo també t'enyoro un monton...no saps lu trist que és rentar-me les dents sola cada nit...i no poder fer a "dingú" la pregunta: i quina hora posem el despertador? en fi, ja queda poc per retrobar-nos
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
hola Sarona, que vols que et digui? la veritat és que ara ja el que tenim per aquí son ganes que arribi el dia 3 i fer-te un fortissim axuxón,que ja fa massa que voltes per ahi...i t'enyorem
Petonsssssssss
:)
Publica un comentari a l'entrada