...això s'acaba...

Ha arribat el moment de tornar...snif snif...i de fer una petita valoració del viatge.

Primer de tot, volem donar les gràcies a tots aquells que heu entrat al blog, i a tots els que ens heu deixat comentaris, sense vosaltres no hagués estat el mateix. Ens heu fet passar bones estones.

Nosaltres ens ho hem passat molt bé, la Sheila ha aprés MOLT, està feta miques però podrà arribar a bcn sencera (esa es mi sheila) i la Sara....passejant també s'ho ha passat molt bé. Tota una experiència que no oblidarem mai, que se'ns ha passat volant, que ha sigut molt intensa, que hem vist moltes coses, hem conegut a molta gent....en resum, ens ha encantat.

Fa uns dies que tenim una sensació estranya, de voler i no voler tornar, enyorem persones i coses quotidianes, però fa peneta que això s'acabi.

Coses que enyorem:

- volem pà amb oli (d'oliva bo) i fuet!!!
- volem peixet
- volem la sopa de la mama
- volem poder treure diners del caixer normal
- volem deixar de portar "suelto" per poder agafar l'autobus
- volem suc de taronja decent
- volem espuma pantene-prov (sara)
- volem veure tv3
- volem deixar d'explicar d'on som, qui som, què fem aquí, fins quan ens quedem i que si, que anem a la patagònia i que no, que els nois argentins no tenen perquè agradar-nos per ser argentins.
- volem anar a un restaurant i entendre tota la carta: sopa, amanida, arròs, llom amb patates, salxitxes amb samfaina....
- volem un café amb llet com dèu mana, curt de café i sense la llet bullint. (sara)
- volem llet d'avena (sheila)
- volem Font Vella
- volem els nostres ordenadors i els nostres mòbils
- volem monomando a la dutxa!!!
- volem tampax marca tampax
- Sara vol escoltar i veure els partits del barça a l'hora que toca i poder anar a comprar el mundo deportivo
- volem cuinar en una paella normal, que el menjar no s'enganxi i que no hagis de fer equilibris perquè l'oli no es quedi en un costat, o sigui, que la paella estigui plana.
- volem doble capa!!! JA!!! ( al paper de vàter, als kleenex, als tovallons....)
- Sheila vol algun dels seus sofàs
- volem els nostres autos
- volem tetrabriks
- volem poder dir "coger" tranquilament, sense haver de pensar en sinònims
- volem els nostres llits

Trobarem a faltar:

- fer-nos un fart de riure cada dos per tres
- anar a rentar-nos les dents juntetes cada nit
- els moments del blog
- els esmorzars amb medialunas i dulce de leche
- poder "agarrar" el bus a la nit a l'hora que volguem
- les grans preguntes de cada dia: "tu quans diners portes....?" i "avui què fem per dinar?" i " a quina hora t'has posat el despertador?" i "tu agafes bolso...?" i "tu...quantes mànigues et fiques?" (no sigui cas que anem diferents..)
- el iogurt de vainilla, les cerealitas de mel (galetes), els formatges, les "lágrimas" (tallat)...
- Shei, les classes
- Sara, passejar
- poder anar en taxi (dos per un, viatge més montanya russa)
- el moment "xupitet" (que consisteix en mig got de llet amb colacao i cereals o en el seu defecte, galetetes)
- el moment partit del barça
- conèixer tanta gent diferent
- Sara enyorarà el montonet de roba de la Sheila a l'habitació (tot un què decoratiu) i els seus estornuts.
- Sheila enyorarà la perfecció de Sara plegant mitjons i les seves "sarades", sobretot, les musicals.



Tenim moltes ganes de veure-us a tots, amb gossos inclosos, però també, enyorarem a totes aquelles persones que hem conegut i que hem fet amistat aquí. I ens enyorarem mooooooolt l'una a l'altra...ai, que ens posem toves...

Fotos del nord d'Argentina

Quebrada de Humahuaca

M'ha encantat. És una passada...és un paisatge que t'impressiona...veure tots aquells colors...sobretot el Cerro de los Siete Colores.

M'ha agradat molt més que l'altra part, la de San Antonio de los Cobres, el paisatge és molt més verd, hi ha molta més vida, canvia molt.

I m'ha tocat viure un "piquete"..si si...uns tallen la carretera per queixar-se de ves a saber què i au, nomes l'obren cada hora i mitja...per sort, els dos cops que m'ho he trobat, no han trigat gaire en tornar a obrir.

Prometo fotos el diumenge quan arribi a BsAs.

Tete..no t'amoinis més que ja torno i ja no tornaré a estar sola, que demà al matí ja torno cap a "casa", quan arribi t'envio un mail...

I Sheila...jo també t'enyoro un monton...no saps lu trist que és rentar-me les dents sola cada nit...i no poder fer a "dingú" la pregunta: i quina hora posem el despertador? en fi, ja queda poc per retrobar-nos

San Antonio de los Cobres

Avui he fet una excusió que et porten per més o menys el mateix recorregut que fa el famós "Tren de las Nubes", fins arribar a San Antonio de los Cobres, que està a uns 3800 metres per damunt del nivell del mar... Però per arribar a aquest poble has de passar per una muntanya que està a 4.080....si, he hagut de "coquear", posar-me fulles de coca a la boca i anar xupant...ppuags...és molt amarg, però la veritat és que funciona amb el tema del mal d'altura.

No m'ha donat en cap moment la sensació d'estar a Argentina, per mi, estava a Bolivia. El poble aquest son cases petites, amb molta pobresa. Vas pel carrer i tot son nens que se t'acosten i t'intenten vendre tot...m'ha sorprés una nena que m'ha donat un paper on hi havia la seva adreça i m'ha demanat que li envii roba i coses.

El paisatge és curiós, veure tots aquells colors a les muntanyes, però de moment, segueixo preferint el paisatge de sud.

Demà pujo cap a la Quebrada de Humahuaca, m'han dit que el paisatge és diferent, no sé, ja veurem. Penjaré fotos quan torni a Buenos Aires, que aqui es molt complicat.


Per cert, l'ocell que em va intentar bombardejar amb la seva caca als jardins de Palermo deu tenir un cosi per aqui perquè per fi ho han aconseguit: estava sota un arbre, acabava de sortir d'un minimuseu, prenent la fresca abans de tornar a pujar al cotxe, quan xof! un ocell andino se m'ha cagat damunt...el molt cabró...en fi, ja està, ja ho han aconseguit...esperem que ho deixin estar ja.

Primer dia a Salta

Avui he arribat a Salta, una mica marejada i cansada despres de 20 hores d-autobus, pero be. La veritat es que fa mes mal dir-ho que passar-les, de veritat.

El hostel on vaig reservar la primera nit, la d'avui no m'agrada gens, aixi que m'he passat la tarda buscant un nou hostel, comprant el bitllet de tornada i contractant les excursions que vull fer per la zona.

Dema fare mes turisme per la ciutat, que de moment us puc dir que el poc que he vist del centre es molt bonic, aixi tot colonial, casetes baixes i carrers tranquils.

I dijous fare una excursio per la zona de la Quebrada de Humahuaca i uns poblets de la zona. I divendres fare el recorregut que fa el tren de las nubes pero en micro. I dissabte no fare gaire que el autobus em surt a les tres de la tarda. Pinta be, la veritat.

Pero pintaria millor si la Shei, la meva Shei, estigues aqui amb mi...ens enyorem molt, som pitjor que una parella, ja ens hem enviat mails i parlat per messenger,jejej...ara m'haig de rentar les dents tota soleta...quin rotllo...no quiero.

Ah, perdoneu que no posi accents pero aquest ordinador es molt estrany...pitjor que la nostra carraca de "casa", sheila.

Fotos de la Patagónia

Primer de tot, ho sentim pels que van apostar, però NO HEM CAIGUT!!! serem sinceres, relliscades i tropezons hi hagut, però mira per on haviem de caminar!!

Segon...qui de vosaltres va trucar als de les balenes per avisar que anàvem natros dos??? eehh??? mireu com ens vam vestir per pujar a la barca...com sempre, hem de tenir el nostre moment freak, el nostre toc personal. Això supera al jardí japonés.

Demà, Sara se'n va cap a Salta i Sheila es queda a Buenos Aires, fent classes, como no. Durant uns dies ens separem després d'un mes i mig...no serà el mateix anar a rentar-se les dents a la nit...l'una sense l'altra...

Bonico de veres

És lo més bonic que hem vist mai.... tot. Per molt que intentem explicar-ho o ensenyem les fotos, estar aquí, envoltat de totes aquestes meravelles... impressionant, ens supera tanta bellesa.

El dia que vam arribar no teníem cap excursió i vam llogar un cotxe amb Erik, un noi holandés que també acabava d'arribar, i no vam poder evitar anar a conèixer al Perito Moreno.
Damunt, quan estàvem gaudint del silenci i el soroll del glaciar vam presenciar com queia un mega tros de glaciar. Aquí si que no tenim paraules, es talla la respiració, la veu.... Molt fort. Tenim vídeo i fotos.

Ahir vam fer una excursió en barca pel Lago Argentino i vam anar a veure altres glaciars, és al.lucinant veure els icebergs flotant pel llac i aquesta quantitat de gel.

Això si, no havíem passat tant de fred en la nostra vida.

Tot el paisatge aquí és tan bonic, la neu, la combinació de tants colors, els animals.... tan en estat pur, que t'emociones i et donen ganes de plorar i tot. Com va dir l'Erik, in the middle of nowhere.