Per Buenos Aires

...això s'acaba...

2007-10-30T23:36:00.000-03:00

Ha arribat el moment de tornar...snif snif...i de fer una petita valoració del viatge.

Primer de tot, volem donar les gràcies a tots aquells que heu entrat al blog, i a tots els que ens heu deixat comentaris, sense vosaltres no hagués estat el mateix. Ens heu fet passar bones estones.

Nosaltres ens ho hem passat molt bé, la Sheila ha aprés MOLT, està feta miques però podrà arribar a bcn sencera (esa es mi sheila) i la Sara....passejant també s'ho ha passat molt bé. Tota una experiència que no oblidarem mai, que se'ns ha passat volant, que ha sigut molt intensa, que hem vist moltes coses, hem conegut a molta gent....en resum, ens ha encantat.

Fa uns dies que tenim una sensació estranya, de voler i no voler tornar, enyorem persones i coses quotidianes, però fa peneta que això s'acabi.

Coses que enyorem:

- volem pà amb oli (d'oliva bo) i fuet!!!
- volem peixet
- volem la sopa de la mama
- volem poder treure diners del caixer normal
- volem deixar de portar "suelto" per poder agafar l'autobus
- volem suc de taronja decent
- volem espuma pantene-prov (sara)
- volem veure tv3
- volem deixar d'explicar d'on som, qui som, què fem aquí, fins quan ens quedem i que si, que anem a la patagònia i que no, que els nois argentins no tenen perquè agradar-nos per ser argentins.
- volem anar a un restaurant i entendre tota la carta: sopa, amanida, arròs, llom amb patates, salxitxes amb samfaina....
- volem un café amb llet com dèu mana, curt de café i sense la llet bullint. (sara)
- volem llet d'avena (sheila)
- volem Font Vella
- volem els nostres ordenadors i els nostres mòbils
- volem monomando a la dutxa!!!
- volem tampax marca tampax
- Sara vol escoltar i veure els partits del barça a l'hora que toca i poder anar a comprar el mundo deportivo
- volem cuinar en una paella normal, que el menjar no s'enganxi i que no hagis de fer equilibris perquè l'oli no es quedi en un costat, o sigui, que la paella estigui plana.
- volem doble capa!!! JA!!! ( al paper de vàter, als kleenex, als tovallons....)
- Sheila vol algun dels seus sofàs
- volem els nostres autos
- volem tetrabriks
- volem poder dir "coger" tranquilament, sense haver de pensar en sinònims
- volem els nostres llits

Trobarem a faltar:

- fer-nos un fart de riure cada dos per tres
- anar a rentar-nos les dents juntetes cada nit
- els moments del blog
- els esmorzars amb medialunas i dulce de leche
- poder "agarrar" el bus a la nit a l'hora que volguem
- les grans preguntes de cada dia: "tu quans diners portes....?" i "avui què fem per dinar?" i " a quina hora t'has posat el despertador?" i "tu agafes bolso...?" i "tu...quantes mànigues et fiques?" (no sigui cas que anem diferents..)
- el iogurt de vainilla, les cerealitas de mel (galetes), els formatges, les "lágrimas" (tallat)...
- Shei, les classes
- Sara, passejar
- poder anar en taxi (dos per un, viatge més montanya russa)
- el moment "xupitet" (que consisteix en mig got de llet amb colacao i cereals o en el seu defecte, galetetes)
- el moment partit del barça
- conèixer tanta gent diferent
- Sara enyorarà el montonet de roba de la Sheila a l'habitació (tot un què decoratiu) i els seus estornuts.
- Sheila enyorarà la perfecció de Sara plegant mitjons i les seves "sarades", sobretot, les musicals.

Tenim moltes ganes de veure-us a tots, amb gossos inclosos, però també, enyorarem a totes aquelles persones que hem conegut i que hem fet amistat aquí. I ens enyorarem mooooooolt l'una a l'altra...ai, que ens posem toves...

Fotos del nord d'Argentina

2007-10-28T13:05:00.001-03:00

Quebrada de Humahuaca

2007-10-26T22:13:00.000-03:00

M'ha encantat. És una passada...és un paisatge que t'impressiona...veure tots aquells colors...sobretot el Cerro de los Siete Colores.

M'ha agradat molt més que l'altra part, la de San Antonio de los Cobres, el paisatge és molt més verd, hi ha molta més vida, canvia molt.

I m'ha tocat viure un "piquete"..si si...uns tallen la carretera per queixar-se de ves a saber què i au, nomes l'obren cada hora i mitja...per sort, els dos cops que m'ho he trobat, no han trigat gaire en tornar a obrir.

Prometo fotos el diumenge quan arribi a BsAs.

Tete..no t'amoinis més que ja torno i ja no tornaré a estar sola, que demà al matí ja torno cap a "casa", quan arribi t'envio un mail...

I Sheila...jo també t'enyoro un monton...no saps lu trist que és rentar-me les dents sola cada nit...i no poder fer a "dingú" la pregunta: i quina hora posem el despertador? en fi, ja queda poc per retrobar-nos

San Antonio de los Cobres

2007-10-25T21:39:00.000-03:00

Avui he fet una excusió que et porten per més o menys el mateix recorregut que fa el famós "Tren de las Nubes", fins arribar a San Antonio de los Cobres, que està a uns 3800 metres per damunt del nivell del mar... Però per arribar a aquest poble has de passar per una muntanya que està a 4.080....si, he hagut de "coquear", posar-me fulles de coca a la boca i anar xupant...ppuags...és molt amarg, però la veritat és que funciona amb el tema del mal d'altura.

No m'ha donat en cap moment la sensació d'estar a Argentina, per mi, estava a Bolivia. El poble aquest son cases petites, amb molta pobresa. Vas pel carrer i tot son nens que se t'acosten i t'intenten vendre tot...m'ha sorprés una nena que m'ha donat un paper on hi havia la seva adreça i m'ha demanat que li envii roba i coses.

El paisatge és curiós, veure tots aquells colors a les muntanyes, però de moment, segueixo preferint el paisatge de sud.

Demà pujo cap a la Quebrada de Humahuaca, m'han dit que el paisatge és diferent, no sé, ja veurem. Penjaré fotos quan torni a Buenos Aires, que aqui es molt complicat.

Per cert, l'ocell que em va intentar bombardejar amb la seva caca als jardins de Palermo deu tenir un cosi per aqui perquè per fi ho han aconseguit: estava sota un arbre, acabava de sortir d'un minimuseu, prenent la fresca abans de tornar a pujar al cotxe, quan xof! un ocell andino se m'ha cagat damunt...el molt cabró...en fi, ja està, ja ho han aconseguit...esperem que ho deixin estar ja.

Primer dia a Salta

2007-10-23T23:38:00.000-03:00

Avui he arribat a Salta, una mica marejada i cansada despres de 20 hores d-autobus, pero be. La veritat es que fa mes mal dir-ho que passar-les, de veritat.

El hostel on vaig reservar la primera nit, la d'avui no m'agrada gens, aixi que m'he passat la tarda buscant un nou hostel, comprant el bitllet de tornada i contractant les excursions que vull fer per la zona.

Dema fare mes turisme per la ciutat, que de moment us puc dir que el poc que he vist del centre es molt bonic, aixi tot colonial, casetes baixes i carrers tranquils.

I dijous fare una excursio per la zona de la Quebrada de Humahuaca i uns poblets de la zona. I divendres fare el recorregut que fa el tren de las nubes pero en micro. I dissabte no fare gaire que el autobus em surt a les tres de la tarda. Pinta be, la veritat.

Pero pintaria millor si la Shei, la meva Shei, estigues aqui amb mi...ens enyorem molt, som pitjor que una parella, ja ens hem enviat mails i parlat per messenger,jejej...ara m'haig de rentar les dents tota soleta...quin rotllo...no quiero.

Ah, perdoneu que no posi accents pero aquest ordinador es molt estrany...pitjor que la nostra carraca de "casa", sheila.

Fotos de la Patagónia

2007-10-21T21:31:00.000-03:00

Primer de tot, ho sentim pels que van apostar, però NO HEM CAIGUT!!! serem sinceres, relliscades i tropezons hi hagut, però mira per on haviem de caminar!!

Segon...qui de vosaltres va trucar als de les balenes per avisar que anàvem natros dos??? eehh??? mireu com ens vam vestir per pujar a la barca...com sempre, hem de tenir el nostre moment freak, el nostre toc personal. Això supera al jardí japonés.

Demà, Sara se'n va cap a Salta i Sheila es queda a Buenos Aires, fent classes, como no. Durant uns dies ens separem després d'un mes i mig...no serà el mateix anar a rentar-se les dents a la nit...l'una sense l'altra...

Bonico de veres

2007-10-18T09:39:00.000-03:00

És lo més bonic que hem vist mai.... tot. Per molt que intentem explicar-ho o ensenyem les fotos, estar aquí, envoltat de totes aquestes meravelles... impressionant, ens supera tanta bellesa.

El dia que vam arribar no teníem cap excursió i vam llogar un cotxe amb Erik, un noi holandés que també acabava d'arribar, i no vam poder evitar anar a conèixer al Perito Moreno.
Damunt, quan estàvem gaudint del silenci i el soroll del glaciar vam presenciar com queia un mega tros de glaciar. Aquí si que no tenim paraules, es talla la respiració, la veu.... Molt fort. Tenim vídeo i fotos.

Ahir vam fer una excursió en barca pel Lago Argentino i vam anar a veure altres glaciars, és al.lucinant veure els icebergs flotant pel llac i aquesta quantitat de gel.

Això si, no havíem passat tant de fred en la nostra vida.

Tot el paisatge aquí és tan bonic, la neu, la combinació de tants colors, els animals.... tan en estat pur, que t'emociones i et donen ganes de plorar i tot. Com va dir l'Erik, in the middle of nowhere.

Península Valdés

2007-10-15T22:40:00.001-03:00

Ahir només arribar a l'aeroport de Trelew ens esperaven per començar les excursions.
Primer vam anar a Playa Unión a fer una excursió en barca que ens va encantar. Vam veure de molt prop una espècie de dofins que els diuen "toninos", pingüins, un lleó marí i balenes!! Impressionant...
Després ja vam anar cap a Punta Tombo, a la pingüinera. És al.lucinant caminar entre pingüins i haver-te de parar perquè se't creuen pel davant, o veure'ls als nius o prenent el sol... ens van encantar.

Avui hem anat a una part de la Península Valdés on hi ha els elefants marins.... què grans que són!! És fort veure'ls allà, al seu hàbitat natural i tu estar a deu metres d'ells veient com descansen, es rasquen, sentir-los.... La llàstima de tot era que feia un vent horrorós, horrorós de veres. Després hem anat a passejar-volar, segons es mire, per aquella zona, que ens ha semblat preciosa i hem dinat a l'únic restaurant que hi ha, amb unes vistes precioses a l'oceà.
A la tarda hem anat a Puerto Pirámide a fer l'avistatge de balenes, però feia molt de vent i les balenes no sortien gaire a la superfície. Ha sigut una mica pesat perquè hi havia massa gent a la barca. El millor les nostres pintes, ja us ensenyarem les fotos de les noves capitanes pescanova, jajajajja.

En resum, una passada veure aquests animals de documentals en viu i en llibertat, i uns paisatges tan verges. Ens ha sorprés també que aquesta zona fos tan desèrtica, no hi ha arbres, és com una estepa. Ens ha sobrat turisme, però és cap de setmana llarg.

Penjarem fotos, però un altre dia perquè demà hem de matinar per agafar l'avió cap a Calafate. Quina vida més dura...

Nota informativa: Encara no ha caigut cap de les dues. Ha hagut ensopegades però cap cul ha arribat a terra.

per anar fent dentetes...

2007-10-13T20:59:00.000-03:00

No us ho creureu però són les nou de la nit i ja ens anem a dormir...perquè ens hem de despertar a les tres PERQUÈ MARXEM A LA PATAGOOOONIIIAAAAAAAAA!!!!! lalalalalaaaa.....

Aquests dies hem estat ultimant preparatius i com que, després de la Patagonia, la Sara marxa a Salta, i com que no sap quin dia tornarà, doncs hem aprofitat per fer coses que teniem pendents. Entre elles, que vingués a fer fotos a les classes de dansa aèria. Sabem que no està ben redactat però tenim son, que ens hem obligat a aixecar-nos d'hora i estem espeses.

Aqui tenim a la Shei en acció, fent uns quants saltets dels seus, així donem fe que s'ho està currant, per si hi havia algun dubte.

Aquesta tarda hem anat a fer un volt pel Museo Nacional de Ciencias Naturales, i hem de dir que no ens ha agradat gaire perquè era una mica soso i estava ple d'animals dissecats....peeeerò em flipat amb els dinosaures. Hem vist el cap d'un tiranosaurus rex!!! i és enorme.... Ha sigut la primera vegada que hem vist esquelets de dinosaures de veritat, que tenen molts anys...quin cop d'història que hem tingut. No posem la foto del rex (pa los amigos) perquè no sabem si es veu bé o no (us havíem comentat alguna vegada que l'ordinador del hostel és una caca?).

Bueno, pos res, que vaya bonito per allà on esteu, que natros hem d'anar a veure què explica el sr Perito Moreno... tiruriii tiruraaa...

Canvis d'última hora

2007-10-11T16:16:00.000-03:00

No, no, no, no us penseu que no marxem a la Patagònia...perquè si, i tant que marxem!!! (quina matinà ens espera...pero els pingus s'ho valen)

El cas és que a Sheila li ha sortit un bolo amb la Fura important, per fer de coreògrafa i justament ha de començar a treballar el diumenge 4, el dia que nosaltres tornàvem. Però ho hem pogut apanyar.

Gràcies a una amiga, hem pogut canviar els bitllets per a que Sheila pugui estar diumenge a Barcelona. La Juliana ens ha fet el gran favor d'aconseguir el canvi sense que ens costés ni un duro i a sobre...anirem en classe executiva!!

La veritat és que per tres dies valia la pena, que són tres dies després de dos mesos...???

Sortirem de BsAs el dijous dia 1 de novembre a les 13:00, arribarem a madrid a les 5 del mati. El vol de madrid a bcn, en principi surt a les set, i suposem que cap a les nou del matí ja podeu començar a buscar-nos per la porta d'arribades... si si..serem aquelles dues amb cares d'adormides darrere d'unes quantes maletes.

Nota important per a aquells/es que ens venen a buscar a l'aeroport: heu de venir amb dos entrepans de fuet a la mà (amb un bon oli i tomàquet) siusplau gràcies.
I mama de la Sara, per sopar volem una truita de patates, si pot ser. O peix. O...galeres. O...coca mallorquina. O....pernil. O...el que vulguis, però truita de patates si.

Familia de la Sheila: que tornem abans no vol dir que pugui baixar abans a Vinaròs, fins el dia 8 estarà liada amb això de la Fura (però a casa meva la cuidarem molt bé de veritat de la bona), però tranquils que després promet estar-se uns dies a casa.

I per si us havíem espantat, ja se'ns han passat els efectes del riu Paranà, tornem a ser natros, com sempre tan mones:

Tigre

2007-10-07T20:52:00.000-03:00

No es pot ser bon porteño si no vas a passar el diumenge a Tigre. És un poble situat al delta del rio Paranà, amb tota una part de canals. Els diumenges és típic anar a passar el dia, dinar per allà i passejar (como no) per una fira...on sobretot es venen fruites (segons diuen perquè només hem vist una parada) i vímet.

Mira, Tigre ens ha semblat molt maco, però anem al que interessa...no se'ns pot treure de casa! A Sara, les coses ja no només se li cauen de dalt...sinó ara van pels laterals...jajajaja

Només arribar a Tigre, hem pujat a una de les barques que et fa una volta per tot el delta. Molt tranqui i familiar, però ha acabat sent gairebé un rafting...almenys per nosaltres i els del nostre voltant.

La primera imatge que hem tingut al pujar a la barca ha sigut d'un animal mort, inflat, surant per l'aigua...amb això ja us diem l'estat lamentable de l'aigua...i natros dient: "a mi que està aigua no me toco!!!" o "jo si caic...surto volant de lu ràpid que mouré els braços i les cames!!". Aqui ha estat el nostre error, el riu ens ha escoltat i s'ha ofés.

Estàvem sentades darrera de tot, lloc escollit per Sara a sobre, per poder fer millors fotos, quan de cop, a mig camí...la barca ha girat al mateix moment que es creuava amb un catamarà i una MEGA ona d'aigua pudenta i fastigosa, ha vingut directa cap a nosaltres.. estava al acecho, la molt guarra.
Evidentment, Sara s'ha emportat la pitjor part, la que ha quedat més mullada de tots...haurieu d'haver vist la seva cara, cridant "La puta d'oros consagrada!!". Sheila, que estava sentada darrera de Sara, ha vist com li queia la mega ona fastigosa damunt, com s'aixecava i cridava i li ha costat adonar-se i tot, de que la ona també l'havia remullat força.

Per si el cas, ens hem posat dempeus darrera de la embarcació per a evitar noves remullades, i amb el cul apuntant cap a una mica de sol que hi havia, perquè teniem tots els texans xops, la Sara xops, xops.

La imatge final és de Sara caminant una mica espatarrada perquè els pantalons molls li molestaven molt.

Des del principi del viatge que portem dient que havíem d'anar a Tigre, casi cada cap de setmana ens ho plantejàvem, teníem moltes ganes. Però l'incident a la barca, ha marcat un abans i un després a Sara, sobretot. Ja no ha pogut veure Tigre de la mateixa manera...ha acabat una mica fins als collons de Tigre.

Mai tornarem a ser les mateixes després de ser batejades pel riu Paranà (i després diran que l'aigua no està contaminada)

I sort, o no, que estem mig lesionades perquè volíem agafar una barqueta de rems...i no sabem si l'espectacle hagués sigut millor o no, us ho deixem a la vostra imaginació, que la nostra ja s'ha fet un fart de riure.

La Noche de los Museos

2007-10-07T20:34:00.000-03:00

Dissabte pel matí, vam estar passejant pel barri de Palermo, fent fotos, mirant botiguetes xules (així de disseny) visitant la fira...Vam dinar per allà i vam anar a casa a fer una bona migdiada per poder aguantar a la nit.

Era la Noche de los Museos, una nit que tots els museus de la ciutat obren les seves portes, fan visites guiades i un munt d'activitats fins a les 2 de la matinada, com per exemple, concerts, performances, xerrades, videoarts, tango...

Nosaltres voliem anar a veure una mostra de videoarts, que després van resultar dos documentals, fets per catalans i amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya. Un d'ells era sobre el barri de la Ribera de Barcelona...al·lucinant...vam disfrutar de poder sentir parlar català, jejeje.. Quan vam sortir de la sala teniem la sensació de sortir d'un museu de barcelona.

Després vam estar una estona per San Telmo, al museu de la ciutat, on vam veure una exposició sobre joguines antigues. Volíem anar a més llocs però ens vam agobiar bastant perquè hi havia moltííííííssima gent i feia molt fred.

Impressions

2007-10-06T20:09:00.000-03:00

Avui a l'hora de dinar, hem estat xerrant sobre com ens han canviat les impressions i sensacions que vam tenir els primers dies d'estar en aquesta ciutat.

Recordem la saturació que ens provocava la quantitat de gent, de publicitat, de cotxes, el soroll dels colectivos, la contaminació... sobretot en certes zones de la ciutat, en d'altres no és tant exagerat, però just vivim al centre del caos...què hi farem.

I ara, després d'estar un mes aquí, ens hem adonat que ja no ens satura anar pel carrer, millor dit, que ens hem acostumat i que ja no ens impressionen de la mateixa manera els sorolls, ni les gentades, ni la exageració de publicitat...que som porteñas, mira tu.

Però el que encara ens segueix impressionant, és veure a nens demanant, venent de tot pel subte, fent malabarismes amb taronges... i els cartoneros, els que cada nit arriben a la ciutat per remoure totes les deixalles i recollir el que poden. I el més fort, és que aquesta és la seva feina. Forma part del paisatge urbà nocturn, veure a dos o tres persones a cada cantonada (sobretot homes i adol·lescents, però també es veuen dones i nens), remenant basures i carregant bosses enormes en carros que ni es veuen o molta gent damunt d'un camió ple de bosses. Saps perfectament per on han passat perquè deixen tot el que no els interessa escampat per les voreres i els carrers. És curiós sortir al carrer al matí i veure que està tot "net" (si es pot dir net a bsas..), com si res hagués passat.

Punts d'informació ambulants

2007-10-02T23:10:00.000-03:00

Ens hem mimetitzat tant amb la ciutat que es veu que ja semblem porteñas... jaja.
Des que estem aquí ens han preguntat per adreces,carrers o transports un total de....13 persones!!! I porteños, o sigue, d'acà...!! Haurieu de veure la cara que se'ls queda quan senten el nostre accent... I el més fort és que sempre els hem pogut ajudar. Estem fetes unes cracs, ho tenim controlat.

A més, Sara ha estat fent de guia per BsAs a gent que hem conegut al hostel. Els recomana llocs, els acompanya a veure coses.... A aquest pas, si no troba feina quan torne a Barcelona, ja me la veig treballant de guia turística aquí.

Encara que no sabem si duraria molt temps aquí perquè des que vam arribar que està en perill "aeri". Només fan que caure coses del cel molt prop d'ella...jajjaja.

La primera va ser a la llibreria Ateneo, que va caure un llibre del prestatge més alt de tota la llibreria a un pam d'ella. Li haurieu hagut de veure la cara de no m'ho puc creure que se li va quedar, va arribar a pensar que si hi havia una càmera oculta i tot. Els seus ulls anaven del llibre suicida ( o assassí) al prestage de dalt, del llibre al prestatge, del llibre al prestatge...no salía de su asombro.

La segona va ser als jardins de Palermo, feia un dia preciós i anàvem passejant natros tan mones. Quan ens disposàvem a entrar al famós rosedal (sense roses, pq no era època) un lindo pajarito li va passar just per damunt, a molt poca distància del seu cap, i va disparar un cagallonet i quasi quasi va atinar, però no, va acabar caent just davant dels seus peus.

Des d'aquell dia Sara estava esperant la tercera. Per allò que diuen de "a la tercera va la vencida".
He de dir que han hagut petits intents, però cap prou destacable fins avui.

Si, avui ha arribat la tercera... I per poc que no truquem al Racc... Per sort no ha sigut res.
Sara ha redescobert la vida, ha vist la llum, us estima a tots molt...jajajjja.
I no podia ser a un altre lloc que a aquesta meravellooosa casa on vivim amb totes les comoditats moderníssimes, on no hi ha dia que no es trenque alguna cosa.

S'estava rentant les mans, tota pulida ella, ha sortit del lavabo i just quan ha tancat la porta ha sentit un soroll molt fort com si s'hagués trencat algo. Ella, conscient de la seua patositat, abans d'obrir la porta ha revisat mentalment si li ha pogut donar algun cop a algo. Però no, no havia tirat res. La reixa de ventilació, de ferro antic, per tant gruixuda i q pesava un ou, havia caigut just damunt de la pica del lavabo, on s'havia rentat les mans uns segons abans!!! La reixa s'ha partit, la pica té un super boquete i Sara encara ara no ha reaccionat.

Pot ser a la tercera no va la vençuda però més li val anar mirant els aires de Buenos Aires per si de cas. Demà anem a comprar-li un casco.

Frase surrealista del dia: "En Barcelona se habla inglés?"
Aquesta no és nostra, clar, li ha dit a Sheila el verdulero del supermercat i ella s'ha quedat pasta boniato.

p.s. (Sara): maaamaaaaa....aqui no em volen...mira què em fan!! bbbbuuuuaaaaaa....

Ja fa un mes...

2007-10-01T23:05:00.000-03:00

...se us ha passat tant ràpid com a nosaltres???

Ni ens hem enterat gairebé, però tenim una sensació molt curiosa: per una banda, se'ns ha passat volant, però per l'altra, si ens posem a recordar coses que hem fet, tenim la sensació que fa moooolt més temps del que ha passat.

I encara tenim un mes per davant, i les sensacions que tenim són, per una banda, que queda superpoc i que tenim mil coses pendents, i per l'altra, que encara queda temps i que, que guai si podem fer tantes coses com fins ara...veigues tu.

El cap de setmana ha continuat igual que el divendres a la tarda, ple de despropòsits.

Dissabte no vam fer gaire, de tot el que teniem previst, no vam fer res i vam optar per quedar-nos a casa descansant, sopar i peli a la nova habitació.

I diumenge, ja no recordem que teníem planejat, però vam anar al Museo Quinquela Martin (Quinquinela segons la Sara), a Boca. Ens havien comentat que podies pujar a la terrassa de l'edifici, des d'on es pot veure tot el barri de Boca i part de la ciutat de BsAs. I au, allà vam anar. Vam veure les exposicions que hi havia, una d'elles de mascarons de proa, que ens va parèixer molt curiós...pensàvem...mira...això alguna vegada anava davant d'un barco, per la mar...

¿Dónde está Wally?

Ja que estàvem allà, vam aprofitar per passejar per Caminito i fer fotos i vídeo, turistes totals... Ho vam disfrutar més aquesta vegada. La primera vegada és molta informació de cop i el segon cop, ja ho tens més paït, ja saps que és molt diferent i ho disfrutes més. Aquesta foto la vam fer des del terrat del museu, per a que veieu que Caminito és pequeñito (rodolí).

De tornada, vam fer una petita volta per la fira de San Telmo, que ens encanta, i com que feia un dia tan bonico de veres, o sigue, preciós, s'agraïa passejar una estona més pel sol.

L'única cosa que vam fer de tot el que teníem pensat pel cap de setmana, va ser anar a un concert. El grup es diu Malacara, on toca un dels components de la Orquesta Fernandez Fierro. No sabem definir l'estil de música que era, només podem dir que eren molt divertits, que hi havia molts instruments i va estar prou bé. Distret si més no. Ah, el local molt xulo.

p.s: amics i familiars de sheila...es bo que sapigueu que sheila va veure gairebé TOT el partit del barça amb mi...sisisi..sé que esteu patidifusos, però és cert...i vam estar parlant de futbol i tot... us reprodueixo una part de la conversa:
- (sara) pos schuster està entrenant al madrid ara
- (sheila) QUÈ M'ESTÀS DIENT ARA????????!!!!!!! Schuster el rosset!?!?!? el del barça!?!?!?!? (amb uns ulls oberts com a dues taronges)
- (sara) juas juas juas juas sisisis i laudrup al getafe
- (sheila) LAUDRUP!!!!????? què fort.....!!! i stoichkov?? i romario???

aqui us ho deixo.

p.s: (Sheila) El que em toca fer per tindre a la xiqueta contenta..... Quina paciència.... i damunt se'n riu...

p.s: en el fons s'ho va passar bé....

Tarda de despropòsits

2007-09-29T12:47:00.000-03:00

Ens havíem enterat que a la Plaza del Congreso feien uns concerts reivindicatius i un dels grups que tocaven eren els de la Orquesta Típica Fernandez Fierro. Vam pensar anar perquè la Sheila els veiés d'una vegada. Però va resultar que quan vam arribar, al costat hi havia una macromegamanifestació de joves sudamericans, que quan van acabar els seus parlaments, es van apropar a la zona on es feien els concerts. Tota una experiència veure's de cop envoltades per pancartes, banderes, gent cantant, amb timbals...

No vam arribar a veure l'orquestra perquè anàven en retard, i Sheila havia de marxar a classe (como no) i Sara no es va atrevir a quedar-se sola allà.

A la nit, teníem pensat anar a veure un espectacle de dansa que havíem vist anunciat, peeeeerò...sort que vam trucar per reservar les entrades i ens vam assabentar que no hi havia espectacle, que l'estaven fent a una altra ciutat.

Així que vam anar a sopar amb uns companys de classe de Sheila a Palermo, i ens ho vam passar molt bé.

I avui toca repós, que Sara té el genoll xungo... i Sheila se'n va a classe (como no) i a la nit encara no sabem que farem perquè ens han convidat a tres festes, a banda del que teníem pensat fer.

De Evita a Maradona

2007-09-28T13:47:00.000-03:00

Per si no ho havíem dit, des que vam arribar estàvem a l'habitació "Evita", molt gran, amb llum i amb fotos de la nostra estimada Evita (fins i tot darrera la porta de l'armari, per si el cas et desorientaves). I natros tant felices pensant que pitjor no podia ser... ens han canviat a l'habitació "Maradona".....sense paraules..... (a sheila casi casi li agafa un cobriment de veure les fotos del paio aquest per tota l'habitació, amb llibre i revistes inclosos...avera, a mi m'agrada el futbol...però...tot té un limit, si.) El primer que vam fer va ser treure totes les que es podien despenjar i les que no, estan de cara a la paret. L'habitació està com fora, al pati de llums, és el doble de petita, té forma triangular, no hi ha armari només penjador, peeeerooooo...hem aconseguit fer-la al nostre gust i estem bastant molt més tranquiles. No sentim els sorolls que fan els de la casa, que cada matí ens despertaven. Super.

Ahir estàvem molt enfadades amb el canvi i vam arribar a plantejar-nos de canviar de hostel però avui, que estem més racionals i que hem aconseguit dormir fins que hem volgut, creiem que más vale malo conocido que bueno por conocer. I au.

Aquesta setmana no hem vist moltes coses noves. Sheila ha batut el seu record de classes en una setmana i encara no s'ha acabat la setmana... I jo, he tornat a visitar llocs que ja havia estat i que m'agraden.

Ahir vam anar a sopar amb el "gato cabezón", un amic de Sheila, que ens va portar a un lloc típic de San Telmo. Vam menjar embotits d'acá i no ens van barrufar gaire i menys sense pa amb tomàquet. I Sara va reunir suficient valor per a tastar llengua...si si...llengua...i no de persona. (QUE ASCO SANDIOS!)

Aquest cap de setmana es presenta una mica plenet, encara ens hem d'organitzar però tenim un muuuuunt de coses per fer: espectacles, expos, classes, concerts, piscina, alguna excursió... com diuen aqui, a full.

A més, jo m'haig d'organitzar perquè vull marxar una setmaneta pel nord del país, per la regió de Salta. (a sheila se li estan ficant les dents llargues...pobreta... per què no inventen ja el canvi de lloc instantani perquè pugui fer classes i viatge amb mi??)

p.s.: aclariment: el blog l'escrivim les dues, aqui estem sentadetes juntetes, (com diuen a vinaròs: domés natros dos i dingú més.) Hi ha dies que escriu Sheila i altres dies Sara, però entre les dues decidim cada una de les paraules. El que passa a més, és que Sara veu més coses i Sheila fa classes. Però aqui estem.

A la Bombonera

2007-09-24T20:57:00.000-03:00

..dale...dale...boca...dale... !!!

uuuufff....sense paraules...simple y llanamente...(clar, per aquells els que ens agrada el futbol...)

La 12, la barrabrava del boca son una passada...es passen tot el partit cantant, saltant, tocant els tambors...tot, no callan ni un moment, vamos, igualet igualet que el Camp Nou. Sobretot quan el boca va perdent...aleshores és quan més se'l sent...igual que al Camp Nou.

El partit no va ser gran cosa, els del Boca estaven bastant espesos, però jo m'entretenia més escoltant i mirant a la gent com insultava: la reconcha de tu madre!! (genial jajajja...) Fins i tot, un dels himnes el tenen amb la cançó de la Xuxa ilarilarie...oh oh oh...!! Un fart de riure.

Impressiona estar asseguda i notar que et mous sense moure't tu...tot el camp botant...i et balancejes sense voler-ho, una passada.

M'ho vaig passar molt bé, la veritat, i molt de fred també vaig passar, però estava allà i no m'ho acabava de creure que estava veient un partit a la Bombonera..!

Em van explicar que quan hi ha el clàssic (Boca - River), que em sembla que és d'aqui a dos o tres setmanes, pos es veu que l'equip que guanya, omple tota la ciutat de cartells publicitaris enfotent-se de l'altre...no sé...ja us ho explicaré. El primer que vaig pensar és que si el madrid ho fes...tindria feina arrancant cartells...jajajaja...quina ràbia!

Aquesta foto és de quan van sortir els jugadors del Boca al camp...tot botava... Va haver-hi una megapluja de paperets (retalls de diaris) i tot retronava...

Ah, per cert, van quedar 2 - 2...va començar guanyant els altres, que en aquesta foto es veuen els seguidors a dalt de tot...pobres...després el boca va empatar i va marcar el segon, però els dos de pilota parada i casi al final, el dels jujuy aquests, van empatar. Les dos arribades que van tenir a la porteria, van ser els dos gols i en canvi el boca...res de res... estaven molt espessos en atac.

El Abasto, no damos a-basto.....

2007-09-20T22:35:00.000-03:00

Jajjajajjaja, la broma fàcil...

El Abasto, un antic mercat convertit en centre comercial (molt cheto.... o sigue, pijo) on hi ha moltes botigues i llocs per menjar. És un edifici molt gran que ocupa tota una cuadra, amb tres o cuatre plantes.

A la planta de dalt de tot hi ha el Museo de los Niños, únic a Sudamèrica... i no sabem si arreu més... Així que nosaltres hem entrat (les úniques que anàvem sense nens) i ens ha encantat. És com la ciutat en miniatura. Són els jocs de quan érem petits com el supermercat, però a mida de nen. Hi havia el consultori mèdic, correus, com es fa un diari, un plató de televisió, la ràdio, una fàbrica, una grua del port, com es fa una casa, un banc...... de tot. Els xiquets poden jugar a diferents professions, fer coses quotidianes com anar al super, aprendre com es depura l'aigua de la ciutat convertint-se ells en l'aigua que es cola per un vàter enorme (això ens ha encantat, claro)....

Es com si fos un Chiquipark, però amb valors educatius. La neurona pedagoga de Sara s'ha despertat (MJosé, hem de parlar)

Hem descobert que tenim un trauma infantil perquè quan érem menudes no teniem coses així, ni una piscina de boles...!!!

p.s.: haig de dir que aquest mati he anat a fer la visita guiada al cementiri Recoleta sense Sheila i ha sigut molt interessant...m'han explicat cada cosa...com per exemple, que a BsAs no va agradar l'estil del Gaudí! que es veu que es van construir dos cases en tota la ciutat, no van agradar, es van derrumbar i no les han volgut restaurar. I com que el cementiri és un reflex de la ciutat, només hi ha dos mausoleus iguals fets en aquest estil...curiós.

La Patagonia ens espera

2007-09-19T10:29:00.000-03:00

Bueno....anem a fer-vos les dents més llargues...

Ja tenim tot lligat per al viatge a la Patagonia. Marxarem el 14 d'octubre (moooolt d'hora) i tornarem el 20 d'octubre uuuuueeeeeeeee......!!!!!

Els dos primers dies estarem per la Península Valdés, a veure si veiem els pingüins i les balenes...(si no veiem balenes...sheila rebenta...ai, la que m'espera...ja em veig a sheila dins l'aigua buscant les ba-le-ne-tes)

I la resta de dies, estarem a Calafate, al Parc Nacional dels Glaciars. Farem dues excursionetes ben xules, una que caminarem per damunt del Perito Moreno, amb grampons i tot...(igualment s'admeten apostes de qui de les dues va primer a terra...vaya dos...) i l'altra en barqueta per veure tots els glaciars del Parc. Com que ens sobrarà temps, segurament podrem fer altres excursions per Calafate, que ens han dit que son xules també. I sense grampons.

Només ens queda consciènciar-nos de que cada dia d'aquesta setmana ens haurem d'aixecar moooolt d'hora...

Setmaneta cultural

2007-09-15T22:56:00.000-03:00

Aquesta setmana no hem fet gaire de típiques turistes, sinó que l'hem dedicat a anar a veure espectacles. I Sheila a fer classes també, per supost....

Dijous vam anar per primer cop a un espectacle de dansa del Festival Internacional de Buenos Aires. Es deia Zero Degrees de les companyies Akram Khan i Les Ballets C de la B. Ens va agradar moltíssim i vam sortir emocionades.

I després, vam anar a un concert de tango de la Orquesta Típica Imperial, a un local al barri de San Telmo. Els havíem escoltat pel carrer el dia que vam anar a la Feria de San Telmo i ens van agradar tant que ens vam comprar els cd's. De pas, vam descobrir que cada dijous toquen en aquest local. Ens ho vam passar molt bé, el local és molt xulo i els de l'orquesta són tots joves i molt simpàtics.

I com no...no podíem marxar del local sense conèixer a algú. Un dels músics, un cop acabat el concert, se'ns va presentar i després de xerrar una estona, resulta que estem convidades a un "asado".

Divendres....horribiliss...vam anar al primer espectacle nacional (la Sara diu que mai més, que a mi no me troben....). Hem d'informar-vos que pels espectacles de companyies nacionals les entrades són gratuïtes PERÒ...reparteixen les entrades (50) el mateix dia a les deu del matí i si en vols aconseguir, has d'anar molt d'hora a fer cua...bbbuuuff....quina son.... Després et fan estar allí, mitja hora abans (16:30), com a molt tard. PERÒ..tenen els nassos de fer-te esperar, fent cua al carrer amb pluja!!!, fins l'hora de l'espectacle (17:00) i quan decideixen obrir portes, NOMÉS deixen entrar per grupets de quatre o cinc... o sigui, que l'espectacle acaba retardant-se molt...tres quarts d'hora!!!! quin mosqueo... decididament, o van o anem a un altre ritme.

A sobre de tot això, l'espectacle no ens va barrufar gaire. Masses molèsties per un espectacle així i per tant, ens costa reconèixer que no estava malament del tot. Sort que la pizza que ens vam fotre per sopar estava rebona...que sinó... la Sara se n'anava a dormir MOLT enfadada.

I avui dissabte, hem anat a l'exposició del 40 aniversari de Les Luthiers, a un centre cultural. Ens ha agradat molt, hem passat gairebé tot el matí allí dins. (Fanfi, hem pensat molt en tu, t'hagués encantat, hem fet moltes fotos.)

Després, al sortir, hem entrat a una altra sala on hi havia una video-instal·lació molt curiosa i xula. (Papa, hem pensat moooooolt en tu i he pogut gravar algunes cosetes, ja t'ho ensenyaré...)

I per no perdre el costum d'anar fent el tonto pel món, hi havia una sala interactiva de vídeo, que tu et movies i sorties a la pantalla, amb diferents efectes...una paranoia però ens ho hem passat pipa!! i sort que ha arribat gent...que si no encara estarîem allà fent l'idiota. (Sara primer gravava i mirava però al final no s'ha pogut resistir de provar-ho)

I ara anem a una festa d'aniversari.... ai, quina vida més dura...

Pluja, viatges i concert

2007-09-13T13:59:00.000-03:00

Ja tornem a ser per aquí...és que aquests dies hem estat lligant tot el tema del viatge a la Patagonia...bitllets d'avió, bancs, allotjaments...i no hem tingut gaire temps per res més. A més, plou, porta des de dilluns plovent i se't treuen una mica les ganes de moure't per aquesta ciutat, que si ja de per si és una mica caòtica, imagineu-vos amb pluja... Per tant, no hem fet gran cosa, o coses que valgui la pena destacar a aqui. La Sheila només fa classes, descansar, menjar iogurt amb cereals, llegir fins a altes hores de la nit i queixar-se que no té samarretes ni mitjons suficients per a les classes, però jo m'he mogut una mica més.

Ahir a la nit vaig anar a un concert de tango una mica alternatiu, us passo una adreça d'internet per a que veieu una mica els nois de l' "Orquesta Típica Fernandez Fierro" que tenen un estil una mica sorprenen per la música que fan:

http://www.fernandezfierro.com/fotos.php?q=31

El local era molt xulo, és com una mena de nau industrial petitona, amb una part de tauletes i una part per ballar, però estava tant a tope que ningú ballava, no hi havia espai. Molt d'estar per casa, però amb encant. Un dimecres d'aquest haig de portar a la Sheila.

I aquest matí, m'he apropat al Museo Nacional de Bellas Artes, que és gratuït! (avera si alguns museus de barcelona n'aprenen...ejem). Tenen quadres de Renoir, Modigliani, Rodin, Manet, Monet, Degas, Van Gogh, Rothko, Sorolla i fins i tot Anglada Camarasa i un Tàpies. Les obres no son de les més conegudes, però sempre està bé veure'n alguna d'aquests autors.

El Caminito

2007-09-09T16:07:00.000-03:00

Avui hem anat al barri de Boca i hem visitat la zona de Caminito, la més turística i típica d'aquest barri.

Hem tingut una feinada per arribar perquè hi havia carrers tallats per una marató i els colectivos anaven i paraven per on volien.

Quan baixes del colectivo, te n'adones ràpid de quina és la zona que pots visitar, sembla que estigui delimitada per comerços i restaurants. Quan no en veus, millor no passar. Per tant, hi ha una concentració de turistes, paradetes i restaurants en tres carrers que resulta una mica agobiant. I, a més, tothom t'intenta vendre alguna cosa o fer-te entrar al seu restaurant mentre tu vas passejant.
A Sara li feia gràcia apropar-se a "La Bombonera", l'estadi de futbol del Boca (per als que com jo no tenen ni idea de futbol), però ens ha semblat una mica arriscat. És un barri pobre amb molta delinqüència, molt deixat. Al final hem vist l'estadi tornant amb el colectivo. I Sara ja està contenta.....

Per dinar, hem menjat, per primera vegada des de que estem aquí, un "asado de tira", o sigue, "churrasco". Semblava que era molt menjar però, com som molt fines i el greix no ens el mengem, ens hem quedat amb una mica de gana. Ei, que portàvem deu dies aquí i encara no havíem provat asado, tot un récord...

Matí als jardins de Palermo

2007-09-08T18:10:00.001-03:00

Ja recuperades del sopar surrealista d'ahir, aquest matí hem anat a retrobrar la calma als jardins de Palermo, un dels barris "chetos" (pijos) de la ciutat. En resum, de nou, PATEO.

Els jardins són molt grans, molt bonics, molt ben conservats (claro, perquè no et deixen fer ni tocar res). És on hi ha el zoològic, un rosedal, el planetari, jardins botànics,llacs, patos, molta gent fent esport...i el jardí japonés.

Per no perdre el costum, hem caminat més del que ens proposem, més que res perquè ens perdem...no hi ha més. I perquè al mapa sembla una cosa i l'altra és caminar-ho...

Ara en serio, és una zona molt xula, val molt la pena, però millor fer-ho amb la calma i no en un matí (els peus ho agraïran).

Hem acabat el mati al jardí japonés, que és curiós de veure i on, a causa del cansament, hem acabat fent una mica el ridícul pel món...

Com ens hem de veure... qui ens ho hagués dit..

Sopar a San Telmo

2007-09-08T18:01:00.000-03:00

Era divendres nit i vam decidir sortir a sopar pel barri, a la zona de bars i restaurants de San Telmo. Evidentment, no vam ser les úniques que vam prendre aquesta decisió, allò semblava les rambles el dia de Sant Jordi. Quan per fi vam trobar taula a una de les terrasses, ens vam adonar que al mateix local, a dins, estaven fent un concert de revivals del pop rock en espanyol, amb "claca" incorporada. Entre la gent que passava, la del restaurant, el concert, la claca i una banda de percussió brasilera que es passejava per les terrasses, encara ens preguntem com vam poder sopar. Era com estar dins d'una discoteca, al mig de la sala.

Però no podiem marxar a dormir així com així, encara ens faltava el toc argentí...si, els dos nois de la taula del costat van fer un intent macarrònic de lligar amb nosaltres...patètics....

El Ateneo

2007-09-07T17:04:00.000-03:00

Aquest matí hem anat a "El Ateneo", una llibreria molt xula que antigament era un cine. Però per nosaltres és més com si haguéssen transformat el Liceu en llibreria. Han conservat els palcos, on hi ha butaques per a llegir i des d'on tens una vista general de tota la llibreria. I també la zona de l'escenari, amb teló i tot, que ara és una cafeteria. És impressionant. Quan hem entrat ens hem quedat amb la boca oberta durant una bona estona mirant-t'ho tot i sense saber per on començar. Preciosa. Si algun dia veniu heu d'anar.
I com no, hem fet unes quantes fotos i jo (Sheila) no he pogut evitar comprar uns quants llibres.
Tornarem.

Pau Casanova, t'haguès encantat....

Las Abuelas de la Plaza de Mayo

2007-09-07T09:25:00.001-03:00

Ahir va ser el primer dia que ens vam separar mooooltes hores...des de primera hora del matí fins gairebé a mitja tarda...

Mentre la Sheila suava i es cansava en no sé quantes classes de dansa, jo vaig anar a dinar al parc que hi ha davant la Casa Rosada, a llegir, estirada a la gespa...feia molt bona temperatura i vaig estar de lujo.

Vaig aprofitar per veure a les Abuelas de la Plaza de Mayo, que es reuneixen cada dijous a les 15:30. No vaig arribar a temps a sentir el que deien abans de posar-se en marxa perquè hi havia com sis iaies i una munió de turistes envoltant-les que ni se les veia...potser un altre dia vaig d'hora a agafar lloc..

Estava allà, davant d'elles, mirant com s'organitzaven..i de cop, va ser com un: ostres, que estàs davant d'aquestes dones, sara!!! va ser una sensació curiosa.

Però la veritat és que hi havia més turistes que Abuelas, i darrera del turistes..com a bolets, no sé quants venedors ambulants de tots tipus...vamos, que sembla una atracció turística més, com si hagués perdut el significat que tenia...

Ara ja no tindreu excuses

2007-09-06T09:48:00.000-03:00

...us hem de demanar disculpes perquè no ens havíem adonat que teníem activada una opció que només permetia escriure comentaris a usuaris registrats, ja està, ja ho hem canviat i ara podreu "accesar" (com diuen per aqui...) sense registrar-vos.

Només us demanem que poseu el vostre nom al final del comentari perquè sinó per a nosaltres sereu "anónimos".

Per tant, ara ja no teniu excuses eehh!!! :)

A Recoleta amb colectivo

2007-09-05T00:28:00.000-03:00

Des de San Telmo, la millor manera per arribar a Recoleta és "agarrar" un colectivo o bondi (o sigui, un bus) . Volem fer una crida per a que s'inclogui com a esport d'aventura per diverses raons: per comprar-te el bitllet has d'intentar posar els diners dins una màquina mentre el colectivo es posa en marxa, a tota ostia, a trompicons. És tot un exercici d'equilibri, precisió i punteria. Una vegada amb el tros de paper a la mà, que tant has suat per aconseguir-lo, "agarra" valor per a arribar al seient sense caure i amb certa dignitat. Un cop t'asseus, has de falcar els peus perquè en una de les múltiples frenades, no t'esmunyis del seient. Després d'haver anat amb subte i amb colectivo, podem deduir que aquí és costum nacional baixar i pujar del transport públic quan aquest encara està en moviment. Prueba superada.

Després hem trobat la calma pels parcs i al cementiri de Recoleta (això Sara, a mi els cementiris no em fan ni puta gràcia). Lo xulo del cementiri és que sembla una ciutat, és molt gran, hi ha uns 4.800 mausoleos de tot tipus, on hi ha enterrada gent important per a la història de BsAs i d'Argentina, com per exemple, la nostra estimadíssima Evita... No podem negar (Sheila reconeix que tinc una mica de raó) que és un lloc interessant (...fins i tot ha acceptat fer una visita guiada sobre l'art del cementiri...lalalalaaa)

La revancha de la frase:

Sara fent "pinitos" amb el seu castellà: "...no lo conozco MUCHO bien..."

Obelisco i milanesa

2007-09-03T19:49:00.000-03:00

Aquest matí estàvem a prop del Obelisco i ens hi hem acostat. El que més impressiona no és el monument, sinó els 2 + 7 + 7 + 2 carrils, total 16 carrils de l'avinguda que l'envolta...de veritat que plaça espanya o francesc macià son bufar i fer ampolles al seu costat.

El soroll és constant, hi ha molt de fum, molta contaminació sobretot en aquests carrers més grans. I molta gent. A tot aquest caos circulatori, suma-li que cada cop que un cotxe surt d'un parquing particular, sóna com una mena d'alarma de cotxe durant un parell de minuts...és de bojos... sort que només és una part de la ciutat.

Després ens hem posat a buscar un lloc per dinar i hem acabat a un lloc molt cutre, però molt, molt estret, només hi havia barra però el menjar estava boníssim, així que he pogut menjar la meva primera "milanesa" (carn de vedella arrebossada, aquí està per tot arreu...). Són enormes...El que si que és fastigós és el refresc Mirinda, és com una fanta més dolça, però s'havia de provar.

Feria de San Telmo

2007-09-02T22:22:00.000-03:00

Cada diumenge es monta aquesta feria al barri de San Telmo i nosaltres com a bones turistes i veïnes temporals del barri l'hem visitada.

En principi sembla una fira qualsevol, fins que arribes a la plaça Dorrego i et trobes amb tot de paradetes curiosíssimes d'antiguitats, gent cantant i ballant tango, venedors ambulants d'empanades, fruits secs garrapinyats.... i molts turistes.

p.d: la revancha de les frases memorables! frase de la sheila: "aqui tot té una altra textura...no? l'aigua és..més espesa...no, espesa no...més viscosa no? si l'aigua pot ser viscosa, claro."

Reserva Ecológica Costanera Sur

2007-09-01T20:14:00.000-03:00

La descripció d'aquest espai podria ser: un espai immens que és una barreja entre el Delta de l'Ebre i l'Albufera de València (que no hem estat), apegat a una macro ciutat i a un riu contaminat i ple de merda. Curiós, no?
Tot i així és un passeig molt agradable, on es poden trobar moltes espècies d'ocells i plantes. Molts porteños van a fer esport i caminar els caps de setmana sobretot.

S'agraeix passejar una estona (hem tornat a caminar MOLT) per un espai verd, per desconnectar del tràfec de la ciutat. Ja li he dit a la Sheila que quan no sàpiga on estic que passi per allà a buscar-me...

Com a curiositat, hem vist la única espècie de cignes bicolor del món, tenen el coll negre.

Curiositats..

2007-09-01T19:55:00.000-03:00

Gràcies a les classes de la Sheila, el primer dia a BsAs vam caminar unes 80 "cuadras", que és com li diuen a les nostres mançanes, i cada una fa uns 100 m aproximadament, per tant...vam caminar uns 8km i vam agafar el "subte" unes quantes vegades. Encara ens preguntem com vam aguantar fins les 12 de la nit despertes...

En un dels carrers més buits de botigues i bars, vam trobar aquest curiós "cerrajero"

Primera media luna de la Sara

2007-09-01T17:39:00.000-03:00

El primer esmorzar a la casa és bastant típic, amb dulce de leche i las media lunas, ah!! i la llet és llet en pols (puags...)

Frase memorable de Sara: "això tots els dies el meu cos no ho aguanta, eh......."

El viatge i les primeres hores

2007-09-01T17:05:00.000-03:00

El viatge va ser duríssim... jajajaja...

Després de l'espera- desespera a Madrid per agafar l'avió cap a BsAs, Sara no va arribar a veure ni com s'enlairava l'avió. Vam estar 8 hores dormint!!! Increîble!!

Quan vam ressucitar, vam descobrir que les nostres mini-teles tenien comandament a distància! I que podies o veure pelis o jugar a videojocs, o escoltar música...o veure la ruta que anava seguint l'avió. Hem de confessar que després de moltes proves i una bona estona vam aconseguir descobrir com funcionava i vam provar tots els jocs!

Fanfi...pel proper viatge ja saps què has de demanar...