Ha arribat el moment de tornar...snif snif...i de fer una petita valoració del viatge.
Primer de tot, volem donar les gràcies a tots aquells que heu entrat al blog, i a tots els que ens heu deixat comentaris, sense vosaltres no hagués estat el mateix. Ens heu fet passar bones estones.
Nosaltres ens ho hem passat molt bé, la Sheila ha aprés MOLT, està feta miques però podrà arribar a bcn sencera (esa es mi sheila) i la Sara....passejant també s'ho ha passat molt bé. Tota una experiència que no oblidarem mai, que se'ns ha passat volant, que ha sigut molt intensa, que hem vist moltes coses, hem conegut a molta gent....en resum, ens ha encantat.
Fa uns dies que tenim una sensació estranya, de voler i no voler tornar, enyorem persones i coses quotidianes, però fa peneta que això s'acabi.
Coses que enyorem:
- volem pà amb oli (d'oliva bo) i fuet!!!
- volem peixet
- volem la sopa de la mama
- volem poder treure diners del caixer normal
- volem deixar de portar "suelto" per poder agafar l'autobus
- volem suc de taronja decent
- volem espuma pantene-prov (sara)
- volem veure tv3
- volem deixar d'explicar d'on som, qui som, què fem aquí, fins quan ens quedem i que si, que anem a la patagònia i que no, que els nois argentins no tenen perquè agradar-nos per ser argentins.
- volem anar a un restaurant i entendre tota la carta: sopa, amanida, arròs, llom amb patates, salxitxes amb samfaina....
- volem un café amb llet com dèu mana, curt de café i sense la llet bullint. (sara)
- volem llet d'avena (sheila)
- volem Font Vella
- volem els nostres ordenadors i els nostres mòbils
- volem monomando a la dutxa!!!
- volem tampax marca tampax
- Sara vol escoltar i veure els partits del barça a l'hora que toca i poder anar a comprar el mundo deportivo
- volem cuinar en una paella normal, que el menjar no s'enganxi i que no hagis de fer equilibris perquè l'oli no es quedi en un costat, o sigui, que la paella estigui plana.
- volem doble capa!!! JA!!! ( al paper de vàter, als kleenex, als tovallons....)
- Sheila vol algun dels seus sofàs
- volem els nostres autos
- volem tetrabriks
- volem poder dir "coger" tranquilament, sense haver de pensar en sinònims
- volem els nostres llits
Trobarem a faltar:
- fer-nos un fart de riure cada dos per tres
- anar a rentar-nos les dents juntetes cada nit
- els moments del blog
- els esmorzars amb medialunas i dulce de leche
- poder "agarrar" el bus a la nit a l'hora que volguem
- les grans preguntes de cada dia: "tu quans diners portes....?" i "avui què fem per dinar?" i " a quina hora t'has posat el despertador?" i "tu agafes bolso...?" i "tu...quantes mànigues et fiques?" (no sigui cas que anem diferents..)
- el iogurt de vainilla, les cerealitas de mel (galetes), els formatges, les "lágrimas" (tallat)...
- Shei, les classes
- Sara, passejar
- poder anar en taxi (dos per un, viatge més montanya russa)
- el moment "xupitet" (que consisteix en mig got de llet amb colacao i cereals o en el seu defecte, galetetes)
- el moment partit del barça
- conèixer tanta gent diferent
- Sara enyorarà el montonet de roba de la Sheila a l'habitació (tot un què decoratiu) i els seus estornuts.
- Sheila enyorarà la perfecció de Sara plegant mitjons i les seves "sarades", sobretot, les musicals.
Tenim moltes ganes de veure-us a tots, amb gossos inclosos, però també, enyorarem a totes aquelles persones que hem conegut i que hem fet amistat aquí. I ens enyorarem mooooooolt l'una a l'altra...ai, que ens posem toves...
30.10.07
28.10.07
26.10.07
Quebrada de Humahuaca
M'ha encantat. És una passada...és un paisatge que t'impressiona...veure tots aquells colors...sobretot el Cerro de los Siete Colores.
M'ha agradat molt més que l'altra part, la de San Antonio de los Cobres, el paisatge és molt més verd, hi ha molta més vida, canvia molt.
I m'ha tocat viure un "piquete"..si si...uns tallen la carretera per queixar-se de ves a saber què i au, nomes l'obren cada hora i mitja...per sort, els dos cops que m'ho he trobat, no han trigat gaire en tornar a obrir.
Prometo fotos el diumenge quan arribi a BsAs.
Tete..no t'amoinis més que ja torno i ja no tornaré a estar sola, que demà al matí ja torno cap a "casa", quan arribi t'envio un mail...
I Sheila...jo també t'enyoro un monton...no saps lu trist que és rentar-me les dents sola cada nit...i no poder fer a "dingú" la pregunta: i quina hora posem el despertador? en fi, ja queda poc per retrobar-nos
M'ha agradat molt més que l'altra part, la de San Antonio de los Cobres, el paisatge és molt més verd, hi ha molta més vida, canvia molt.
I m'ha tocat viure un "piquete"..si si...uns tallen la carretera per queixar-se de ves a saber què i au, nomes l'obren cada hora i mitja...per sort, els dos cops que m'ho he trobat, no han trigat gaire en tornar a obrir.
Prometo fotos el diumenge quan arribi a BsAs.
Tete..no t'amoinis més que ja torno i ja no tornaré a estar sola, que demà al matí ja torno cap a "casa", quan arribi t'envio un mail...
I Sheila...jo també t'enyoro un monton...no saps lu trist que és rentar-me les dents sola cada nit...i no poder fer a "dingú" la pregunta: i quina hora posem el despertador? en fi, ja queda poc per retrobar-nos
25.10.07
San Antonio de los Cobres
Avui he fet una excusió que et porten per més o menys el mateix recorregut que fa el famós "Tren de las Nubes", fins arribar a San Antonio de los Cobres, que està a uns 3800 metres per damunt del nivell del mar... Però per arribar a aquest poble has de passar per una muntanya que està a 4.080....si, he hagut de "coquear", posar-me fulles de coca a la boca i anar xupant...ppuags...és molt amarg, però la veritat és que funciona amb el tema del mal d'altura.
No m'ha donat en cap moment la sensació d'estar a Argentina, per mi, estava a Bolivia. El poble aquest son cases petites, amb molta pobresa. Vas pel carrer i tot son nens que se t'acosten i t'intenten vendre tot...m'ha sorprés una nena que m'ha donat un paper on hi havia la seva adreça i m'ha demanat que li envii roba i coses.
El paisatge és curiós, veure tots aquells colors a les muntanyes, però de moment, segueixo preferint el paisatge de sud.
Demà pujo cap a la Quebrada de Humahuaca, m'han dit que el paisatge és diferent, no sé, ja veurem. Penjaré fotos quan torni a Buenos Aires, que aqui es molt complicat.
Per cert, l'ocell que em va intentar bombardejar amb la seva caca als jardins de Palermo deu tenir un cosi per aqui perquè per fi ho han aconseguit: estava sota un arbre, acabava de sortir d'un minimuseu, prenent la fresca abans de tornar a pujar al cotxe, quan xof! un ocell andino se m'ha cagat damunt...el molt cabró...en fi, ja està, ja ho han aconseguit...esperem que ho deixin estar ja.
No m'ha donat en cap moment la sensació d'estar a Argentina, per mi, estava a Bolivia. El poble aquest son cases petites, amb molta pobresa. Vas pel carrer i tot son nens que se t'acosten i t'intenten vendre tot...m'ha sorprés una nena que m'ha donat un paper on hi havia la seva adreça i m'ha demanat que li envii roba i coses.
El paisatge és curiós, veure tots aquells colors a les muntanyes, però de moment, segueixo preferint el paisatge de sud.
Demà pujo cap a la Quebrada de Humahuaca, m'han dit que el paisatge és diferent, no sé, ja veurem. Penjaré fotos quan torni a Buenos Aires, que aqui es molt complicat.
Per cert, l'ocell que em va intentar bombardejar amb la seva caca als jardins de Palermo deu tenir un cosi per aqui perquè per fi ho han aconseguit: estava sota un arbre, acabava de sortir d'un minimuseu, prenent la fresca abans de tornar a pujar al cotxe, quan xof! un ocell andino se m'ha cagat damunt...el molt cabró...en fi, ja està, ja ho han aconseguit...esperem que ho deixin estar ja.
23.10.07
Primer dia a Salta
Avui he arribat a Salta, una mica marejada i cansada despres de 20 hores d-autobus, pero be. La veritat es que fa mes mal dir-ho que passar-les, de veritat.
El hostel on vaig reservar la primera nit, la d'avui no m'agrada gens, aixi que m'he passat la tarda buscant un nou hostel, comprant el bitllet de tornada i contractant les excursions que vull fer per la zona.
Dema fare mes turisme per la ciutat, que de moment us puc dir que el poc que he vist del centre es molt bonic, aixi tot colonial, casetes baixes i carrers tranquils.
I dijous fare una excursio per la zona de la Quebrada de Humahuaca i uns poblets de la zona. I divendres fare el recorregut que fa el tren de las nubes pero en micro. I dissabte no fare gaire que el autobus em surt a les tres de la tarda. Pinta be, la veritat.
Pero pintaria millor si la Shei, la meva Shei, estigues aqui amb mi...ens enyorem molt, som pitjor que una parella, ja ens hem enviat mails i parlat per messenger,jejej...ara m'haig de rentar les dents tota soleta...quin rotllo...no quiero.
Ah, perdoneu que no posi accents pero aquest ordinador es molt estrany...pitjor que la nostra carraca de "casa", sheila.
El hostel on vaig reservar la primera nit, la d'avui no m'agrada gens, aixi que m'he passat la tarda buscant un nou hostel, comprant el bitllet de tornada i contractant les excursions que vull fer per la zona.
Dema fare mes turisme per la ciutat, que de moment us puc dir que el poc que he vist del centre es molt bonic, aixi tot colonial, casetes baixes i carrers tranquils.
I dijous fare una excursio per la zona de la Quebrada de Humahuaca i uns poblets de la zona. I divendres fare el recorregut que fa el tren de las nubes pero en micro. I dissabte no fare gaire que el autobus em surt a les tres de la tarda. Pinta be, la veritat.
Pero pintaria millor si la Shei, la meva Shei, estigues aqui amb mi...ens enyorem molt, som pitjor que una parella, ja ens hem enviat mails i parlat per messenger,jejej...ara m'haig de rentar les dents tota soleta...quin rotllo...no quiero.
Ah, perdoneu que no posi accents pero aquest ordinador es molt estrany...pitjor que la nostra carraca de "casa", sheila.
21.10.07
Fotos de la Patagónia
Primer de tot, ho sentim pels que van apostar, però NO HEM CAIGUT!!! serem sinceres, relliscades i tropezons hi hagut, però mira per on haviem de caminar!!
Segon...qui de vosaltres va trucar als de les balenes per avisar que anàvem natros dos??? eehh??? mireu com ens vam vestir per pujar a la barca...com sempre, hem de tenir el nostre moment freak, el nostre toc personal. Això supera al jardí japonés.
Demà, Sara se'n va cap a Salta i Sheila es queda a Buenos Aires, fent classes, como no. Durant uns dies ens separem després d'un mes i mig...no serà el mateix anar a rentar-se les dents a la nit...l'una sense l'altra...
18.10.07
Bonico de veres
És lo més bonic que hem vist mai.... tot. Per molt que intentem explicar-ho o ensenyem les fotos, estar aquí, envoltat de totes aquestes meravelles... impressionant, ens supera tanta bellesa.
El dia que vam arribar no teníem cap excursió i vam llogar un cotxe amb Erik, un noi holandés que també acabava d'arribar, i no vam poder evitar anar a conèixer al Perito Moreno.
Damunt, quan estàvem gaudint del silenci i el soroll del glaciar vam presenciar com queia un mega tros de glaciar. Aquí si que no tenim paraules, es talla la respiració, la veu.... Molt fort. Tenim vídeo i fotos.
Ahir vam fer una excursió en barca pel Lago Argentino i vam anar a veure altres glaciars, és al.lucinant veure els icebergs flotant pel llac i aquesta quantitat de gel.
Això si, no havíem passat tant de fred en la nostra vida.
Tot el paisatge aquí és tan bonic, la neu, la combinació de tants colors, els animals.... tan en estat pur, que t'emociones i et donen ganes de plorar i tot. Com va dir l'Erik, in the middle of nowhere.
15.10.07
Península Valdés
Ahir només arribar a l'aeroport de Trelew ens esperaven per començar les excursions.
Primer vam anar a Playa Unión a fer una excursió en barca que ens va encantar. Vam veure de molt prop una espècie de dofins que els diuen "toninos", pingüins, un lleó marí i balenes!! Impressionant...
Després ja vam anar cap a Punta Tombo, a la pingüinera. És al.lucinant caminar entre pingüins i haver-te de parar perquè se't creuen pel davant, o veure'ls als nius o prenent el sol... ens van encantar.
Avui hem anat a una part de la Península Valdés on hi ha els elefants marins.... què grans que són!! És fort veure'ls allà, al seu hàbitat natural i tu estar a deu metres d'ells veient com descansen, es rasquen, sentir-los.... La llàstima de tot era que feia un vent horrorós, horrorós de veres. Després hem anat a passejar-volar, segons es mire, per aquella zona, que ens ha semblat preciosa i hem dinat a l'únic restaurant que hi ha, amb unes vistes precioses a l'oceà.
A la tarda hem anat a Puerto Pirámide a fer l'avistatge de balenes, però feia molt de vent i les balenes no sortien gaire a la superfície. Ha sigut una mica pesat perquè hi havia massa gent a la barca. El millor les nostres pintes, ja us ensenyarem les fotos de les noves capitanes pescanova, jajajajja.
En resum, una passada veure aquests animals de documentals en viu i en llibertat, i uns paisatges tan verges. Ens ha sorprés també que aquesta zona fos tan desèrtica, no hi ha arbres, és com una estepa. Ens ha sobrat turisme, però és cap de setmana llarg.
Penjarem fotos, però un altre dia perquè demà hem de matinar per agafar l'avió cap a Calafate. Quina vida més dura...
Nota informativa: Encara no ha caigut cap de les dues. Ha hagut ensopegades però cap cul ha arribat a terra.
Primer vam anar a Playa Unión a fer una excursió en barca que ens va encantar. Vam veure de molt prop una espècie de dofins que els diuen "toninos", pingüins, un lleó marí i balenes!! Impressionant...
Després ja vam anar cap a Punta Tombo, a la pingüinera. És al.lucinant caminar entre pingüins i haver-te de parar perquè se't creuen pel davant, o veure'ls als nius o prenent el sol... ens van encantar.
Avui hem anat a una part de la Península Valdés on hi ha els elefants marins.... què grans que són!! És fort veure'ls allà, al seu hàbitat natural i tu estar a deu metres d'ells veient com descansen, es rasquen, sentir-los.... La llàstima de tot era que feia un vent horrorós, horrorós de veres. Després hem anat a passejar-volar, segons es mire, per aquella zona, que ens ha semblat preciosa i hem dinat a l'únic restaurant que hi ha, amb unes vistes precioses a l'oceà.
A la tarda hem anat a Puerto Pirámide a fer l'avistatge de balenes, però feia molt de vent i les balenes no sortien gaire a la superfície. Ha sigut una mica pesat perquè hi havia massa gent a la barca. El millor les nostres pintes, ja us ensenyarem les fotos de les noves capitanes pescanova, jajajajja.
En resum, una passada veure aquests animals de documentals en viu i en llibertat, i uns paisatges tan verges. Ens ha sorprés també que aquesta zona fos tan desèrtica, no hi ha arbres, és com una estepa. Ens ha sobrat turisme, però és cap de setmana llarg.
Penjarem fotos, però un altre dia perquè demà hem de matinar per agafar l'avió cap a Calafate. Quina vida més dura...
Nota informativa: Encara no ha caigut cap de les dues. Ha hagut ensopegades però cap cul ha arribat a terra.
13.10.07
per anar fent dentetes...
No us ho creureu però són les nou de la nit i ja ens anem a dormir...perquè ens hem de despertar a les tres PERQUÈ MARXEM A LA PATAGOOOONIIIAAAAAAAAA!!!!! lalalalalaaaa.....
Aquests dies hem estat ultimant preparatius i com que, després de la Patagonia, la Sara marxa a Salta, i com que no sap quin dia tornarà, doncs hem aprofitat per fer coses que teniem pendents. Entre elles, que vingués a fer fotos a les classes de dansa aèria. Sabem que no està ben redactat però tenim son, que ens hem obligat a aixecar-nos d'hora i estem espeses.
Aqui tenim a la Shei en acció, fent uns quants saltets dels seus, així donem fe que s'ho està currant, per si hi havia algun dubte.
Aquesta tarda hem anat a fer un volt pel Museo Nacional de Ciencias Naturales, i hem de dir que no ens ha agradat gaire perquè era una mica soso i estava ple d'animals dissecats....peeeerò em flipat amb els dinosaures. Hem vist el cap d'un tiranosaurus rex!!! i és enorme.... Ha sigut la primera vegada que hem vist esquelets de dinosaures de veritat, que tenen molts anys...quin cop d'història que hem tingut. No posem la foto del rex (pa los amigos) perquè no sabem si es veu bé o no (us havíem comentat alguna vegada que l'ordinador del hostel és una caca?).
Bueno, pos res, que vaya bonito per allà on esteu, que natros hem d'anar a veure què explica el sr Perito Moreno... tiruriii tiruraaa...
11.10.07
Canvis d'última hora
No, no, no, no us penseu que no marxem a la Patagònia...perquè si, i tant que marxem!!! (quina matinà ens espera...pero els pingus s'ho valen)
El cas és que a Sheila li ha sortit un bolo amb la Fura important, per fer de coreògrafa i justament ha de començar a treballar el diumenge 4, el dia que nosaltres tornàvem. Però ho hem pogut apanyar.
Gràcies a una amiga, hem pogut canviar els bitllets per a que Sheila pugui estar diumenge a Barcelona. La Juliana ens ha fet el gran favor d'aconseguir el canvi sense que ens costés ni un duro i a sobre...anirem en classe executiva!!
La veritat és que per tres dies valia la pena, que són tres dies després de dos mesos...???
Sortirem de BsAs el dijous dia 1 de novembre a les 13:00, arribarem a madrid a les 5 del mati. El vol de madrid a bcn, en principi surt a les set, i suposem que cap a les nou del matí ja podeu començar a buscar-nos per la porta d'arribades... si si..serem aquelles dues amb cares d'adormides darrere d'unes quantes maletes.
Nota important per a aquells/es que ens venen a buscar a l'aeroport: heu de venir amb dos entrepans de fuet a la mà (amb un bon oli i tomàquet) siusplau gràcies.
I mama de la Sara, per sopar volem una truita de patates, si pot ser. O peix. O...galeres. O...coca mallorquina. O....pernil. O...el que vulguis, però truita de patates si.
Familia de la Sheila: que tornem abans no vol dir que pugui baixar abans a Vinaròs, fins el dia 8 estarà liada amb això de la Fura (però a casa meva la cuidarem molt bé de veritat de la bona), però tranquils que després promet estar-se uns dies a casa.
I per si us havíem espantat, ja se'ns han passat els efectes del riu Paranà, tornem a ser natros, com sempre tan mones:
El cas és que a Sheila li ha sortit un bolo amb la Fura important, per fer de coreògrafa i justament ha de començar a treballar el diumenge 4, el dia que nosaltres tornàvem. Però ho hem pogut apanyar.
Gràcies a una amiga, hem pogut canviar els bitllets per a que Sheila pugui estar diumenge a Barcelona. La Juliana ens ha fet el gran favor d'aconseguir el canvi sense que ens costés ni un duro i a sobre...anirem en classe executiva!!
La veritat és que per tres dies valia la pena, que són tres dies després de dos mesos...???
Sortirem de BsAs el dijous dia 1 de novembre a les 13:00, arribarem a madrid a les 5 del mati. El vol de madrid a bcn, en principi surt a les set, i suposem que cap a les nou del matí ja podeu començar a buscar-nos per la porta d'arribades... si si..serem aquelles dues amb cares d'adormides darrere d'unes quantes maletes.
Nota important per a aquells/es que ens venen a buscar a l'aeroport: heu de venir amb dos entrepans de fuet a la mà (amb un bon oli i tomàquet) siusplau gràcies.
I mama de la Sara, per sopar volem una truita de patates, si pot ser. O peix. O...galeres. O...coca mallorquina. O....pernil. O...el que vulguis, però truita de patates si.
Familia de la Sheila: que tornem abans no vol dir que pugui baixar abans a Vinaròs, fins el dia 8 estarà liada amb això de la Fura (però a casa meva la cuidarem molt bé de veritat de la bona), però tranquils que després promet estar-se uns dies a casa.
I per si us havíem espantat, ja se'ns han passat els efectes del riu Paranà, tornem a ser natros, com sempre tan mones:
7.10.07
Tigre
No es pot ser bon porteño si no vas a passar el diumenge a Tigre. És un poble situat al delta del rio Paranà, amb tota una part de canals. Els diumenges és típic anar a passar el dia, dinar per allà i passejar (como no) per una fira...on sobretot es venen fruites (segons diuen perquè només hem vist una parada) i vímet.
Mira, Tigre ens ha semblat molt maco, però anem al que interessa...no se'ns pot treure de casa! A Sara, les coses ja no només se li cauen de dalt...sinó ara van pels laterals...jajajaja
Només arribar a Tigre, hem pujat a una de les barques que et fa una volta per tot el delta. Molt tranqui i familiar, però ha acabat sent gairebé un rafting...almenys per nosaltres i els del nostre voltant.
La primera imatge que hem tingut al pujar a la barca ha sigut d'un animal mort, inflat, surant per l'aigua...amb això ja us diem l'estat lamentable de l'aigua...i natros dient: "a mi que està aigua no me toco!!!" o "jo si caic...surto volant de lu ràpid que mouré els braços i les cames!!". Aqui ha estat el nostre error, el riu ens ha escoltat i s'ha ofés.
Estàvem sentades darrera de tot, lloc escollit per Sara a sobre, per poder fer millors fotos, quan de cop, a mig camí...la barca ha girat al mateix moment que es creuava amb un catamarà i una MEGA ona d'aigua pudenta i fastigosa, ha vingut directa cap a nosaltres.. estava al acecho, la molt guarra.
Evidentment, Sara s'ha emportat la pitjor part, la que ha quedat més mullada de tots...haurieu d'haver vist la seva cara, cridant "La puta d'oros consagrada!!". Sheila, que estava sentada darrera de Sara, ha vist com li queia la mega ona fastigosa damunt, com s'aixecava i cridava i li ha costat adonar-se i tot, de que la ona també l'havia remullat força.
Per si el cas, ens hem posat dempeus darrera de la embarcació per a evitar noves remullades, i amb el cul apuntant cap a una mica de sol que hi havia, perquè teniem tots els texans xops, la Sara xops, xops.
La imatge final és de Sara caminant una mica espatarrada perquè els pantalons molls li molestaven molt.
Des del principi del viatge que portem dient que havíem d'anar a Tigre, casi cada cap de setmana ens ho plantejàvem, teníem moltes ganes. Però l'incident a la barca, ha marcat un abans i un després a Sara, sobretot. Ja no ha pogut veure Tigre de la mateixa manera...ha acabat una mica fins als collons de Tigre.
Mai tornarem a ser les mateixes després de ser batejades pel riu Paranà (i després diran que l'aigua no està contaminada)
I sort, o no, que estem mig lesionades perquè volíem agafar una barqueta de rems...i no sabem si l'espectacle hagués sigut millor o no, us ho deixem a la vostra imaginació, que la nostra ja s'ha fet un fart de riure.
La Noche de los Museos
Dissabte pel matí, vam estar passejant pel barri de Palermo, fent fotos, mirant botiguetes xules (així de disseny) visitant la fira...Vam dinar per allà i vam anar a casa a fer una bona migdiada per poder aguantar a la nit.
Era la Noche de los Museos, una nit que tots els museus de la ciutat obren les seves portes, fan visites guiades i un munt d'activitats fins a les 2 de la matinada, com per exemple, concerts, performances, xerrades, videoarts, tango...
Nosaltres voliem anar a veure una mostra de videoarts, que després van resultar dos documentals, fets per catalans i amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya. Un d'ells era sobre el barri de la Ribera de Barcelona...al·lucinant...vam disfrutar de poder sentir parlar català, jejeje.. Quan vam sortir de la sala teniem la sensació de sortir d'un museu de barcelona.
Després vam estar una estona per San Telmo, al museu de la ciutat, on vam veure una exposició sobre joguines antigues. Volíem anar a més llocs però ens vam agobiar bastant perquè hi havia moltííííííssima gent i feia molt fred.
6.10.07
Impressions
Avui a l'hora de dinar, hem estat xerrant sobre com ens han canviat les impressions i sensacions que vam tenir els primers dies d'estar en aquesta ciutat.
Recordem la saturació que ens provocava la quantitat de gent, de publicitat, de cotxes, el soroll dels colectivos, la contaminació... sobretot en certes zones de la ciutat, en d'altres no és tant exagerat, però just vivim al centre del caos...què hi farem.
I ara, després d'estar un mes aquí, ens hem adonat que ja no ens satura anar pel carrer, millor dit, que ens hem acostumat i que ja no ens impressionen de la mateixa manera els sorolls, ni les gentades, ni la exageració de publicitat...que som porteñas, mira tu.
Però el que encara ens segueix impressionant, és veure a nens demanant, venent de tot pel subte, fent malabarismes amb taronges... i els cartoneros, els que cada nit arriben a la ciutat per remoure totes les deixalles i recollir el que poden. I el més fort, és que aquesta és la seva feina. Forma part del paisatge urbà nocturn, veure a dos o tres persones a cada cantonada (sobretot homes i adol·lescents, però també es veuen dones i nens), remenant basures i carregant bosses enormes en carros que ni es veuen o molta gent damunt d'un camió ple de bosses. Saps perfectament per on han passat perquè deixen tot el que no els interessa escampat per les voreres i els carrers. És curiós sortir al carrer al matí i veure que està tot "net" (si es pot dir net a bsas..), com si res hagués passat.
Recordem la saturació que ens provocava la quantitat de gent, de publicitat, de cotxes, el soroll dels colectivos, la contaminació... sobretot en certes zones de la ciutat, en d'altres no és tant exagerat, però just vivim al centre del caos...què hi farem.
I ara, després d'estar un mes aquí, ens hem adonat que ja no ens satura anar pel carrer, millor dit, que ens hem acostumat i que ja no ens impressionen de la mateixa manera els sorolls, ni les gentades, ni la exageració de publicitat...que som porteñas, mira tu.
Però el que encara ens segueix impressionant, és veure a nens demanant, venent de tot pel subte, fent malabarismes amb taronges... i els cartoneros, els que cada nit arriben a la ciutat per remoure totes les deixalles i recollir el que poden. I el més fort, és que aquesta és la seva feina. Forma part del paisatge urbà nocturn, veure a dos o tres persones a cada cantonada (sobretot homes i adol·lescents, però també es veuen dones i nens), remenant basures i carregant bosses enormes en carros que ni es veuen o molta gent damunt d'un camió ple de bosses. Saps perfectament per on han passat perquè deixen tot el que no els interessa escampat per les voreres i els carrers. És curiós sortir al carrer al matí i veure que està tot "net" (si es pot dir net a bsas..), com si res hagués passat.
2.10.07
Punts d'informació ambulants
Ens hem mimetitzat tant amb la ciutat que es veu que ja semblem porteñas... jaja.
Des que estem aquí ens han preguntat per adreces,carrers o transports un total de....13 persones!!! I porteños, o sigue, d'acà...!! Haurieu de veure la cara que se'ls queda quan senten el nostre accent... I el més fort és que sempre els hem pogut ajudar. Estem fetes unes cracs, ho tenim controlat.
A més, Sara ha estat fent de guia per BsAs a gent que hem conegut al hostel. Els recomana llocs, els acompanya a veure coses.... A aquest pas, si no troba feina quan torne a Barcelona, ja me la veig treballant de guia turística aquí.
Encara que no sabem si duraria molt temps aquí perquè des que vam arribar que està en perill "aeri". Només fan que caure coses del cel molt prop d'ella...jajjaja.
La primera va ser a la llibreria Ateneo, que va caure un llibre del prestatge més alt de tota la llibreria a un pam d'ella. Li haurieu hagut de veure la cara de no m'ho puc creure que se li va quedar, va arribar a pensar que si hi havia una càmera oculta i tot. Els seus ulls anaven del llibre suicida ( o assassí) al prestage de dalt, del llibre al prestatge, del llibre al prestatge...no salía de su asombro.
La segona va ser als jardins de Palermo, feia un dia preciós i anàvem passejant natros tan mones. Quan ens disposàvem a entrar al famós rosedal (sense roses, pq no era època) un lindo pajarito li va passar just per damunt, a molt poca distància del seu cap, i va disparar un cagallonet i quasi quasi va atinar, però no, va acabar caent just davant dels seus peus.
Des d'aquell dia Sara estava esperant la tercera. Per allò que diuen de "a la tercera va la vencida".
He de dir que han hagut petits intents, però cap prou destacable fins avui.
Si, avui ha arribat la tercera... I per poc que no truquem al Racc... Per sort no ha sigut res.
Sara ha redescobert la vida, ha vist la llum, us estima a tots molt...jajajjja.
I no podia ser a un altre lloc que a aquesta meravellooosa casa on vivim amb totes les comoditats moderníssimes, on no hi ha dia que no es trenque alguna cosa.
S'estava rentant les mans, tota pulida ella, ha sortit del lavabo i just quan ha tancat la porta ha sentit un soroll molt fort com si s'hagués trencat algo. Ella, conscient de la seua patositat, abans d'obrir la porta ha revisat mentalment si li ha pogut donar algun cop a algo. Però no, no havia tirat res. La reixa de ventilació, de ferro antic, per tant gruixuda i q pesava un ou, havia caigut just damunt de la pica del lavabo, on s'havia rentat les mans uns segons abans!!! La reixa s'ha partit, la pica té un super boquete i Sara encara ara no ha reaccionat.
Pot ser a la tercera no va la vençuda però més li val anar mirant els aires de Buenos Aires per si de cas. Demà anem a comprar-li un casco.
Frase surrealista del dia: "En Barcelona se habla inglés?"
Aquesta no és nostra, clar, li ha dit a Sheila el verdulero del supermercat i ella s'ha quedat pasta boniato.
p.s. (Sara): maaamaaaaa....aqui no em volen...mira què em fan!! bbbbuuuuaaaaaa....
Des que estem aquí ens han preguntat per adreces,carrers o transports un total de....13 persones!!! I porteños, o sigue, d'acà...!! Haurieu de veure la cara que se'ls queda quan senten el nostre accent... I el més fort és que sempre els hem pogut ajudar. Estem fetes unes cracs, ho tenim controlat.
A més, Sara ha estat fent de guia per BsAs a gent que hem conegut al hostel. Els recomana llocs, els acompanya a veure coses.... A aquest pas, si no troba feina quan torne a Barcelona, ja me la veig treballant de guia turística aquí.
Encara que no sabem si duraria molt temps aquí perquè des que vam arribar que està en perill "aeri". Només fan que caure coses del cel molt prop d'ella...jajjaja.
La primera va ser a la llibreria Ateneo, que va caure un llibre del prestatge més alt de tota la llibreria a un pam d'ella. Li haurieu hagut de veure la cara de no m'ho puc creure que se li va quedar, va arribar a pensar que si hi havia una càmera oculta i tot. Els seus ulls anaven del llibre suicida ( o assassí) al prestage de dalt, del llibre al prestatge, del llibre al prestatge...no salía de su asombro.
La segona va ser als jardins de Palermo, feia un dia preciós i anàvem passejant natros tan mones. Quan ens disposàvem a entrar al famós rosedal (sense roses, pq no era època) un lindo pajarito li va passar just per damunt, a molt poca distància del seu cap, i va disparar un cagallonet i quasi quasi va atinar, però no, va acabar caent just davant dels seus peus.
Des d'aquell dia Sara estava esperant la tercera. Per allò que diuen de "a la tercera va la vencida".
He de dir que han hagut petits intents, però cap prou destacable fins avui.
Si, avui ha arribat la tercera... I per poc que no truquem al Racc... Per sort no ha sigut res.
Sara ha redescobert la vida, ha vist la llum, us estima a tots molt...jajajjja.
I no podia ser a un altre lloc que a aquesta meravellooosa casa on vivim amb totes les comoditats moderníssimes, on no hi ha dia que no es trenque alguna cosa.
S'estava rentant les mans, tota pulida ella, ha sortit del lavabo i just quan ha tancat la porta ha sentit un soroll molt fort com si s'hagués trencat algo. Ella, conscient de la seua patositat, abans d'obrir la porta ha revisat mentalment si li ha pogut donar algun cop a algo. Però no, no havia tirat res. La reixa de ventilació, de ferro antic, per tant gruixuda i q pesava un ou, havia caigut just damunt de la pica del lavabo, on s'havia rentat les mans uns segons abans!!! La reixa s'ha partit, la pica té un super boquete i Sara encara ara no ha reaccionat.
Pot ser a la tercera no va la vençuda però més li val anar mirant els aires de Buenos Aires per si de cas. Demà anem a comprar-li un casco.
Frase surrealista del dia: "En Barcelona se habla inglés?"
Aquesta no és nostra, clar, li ha dit a Sheila el verdulero del supermercat i ella s'ha quedat pasta boniato.
p.s. (Sara): maaamaaaaa....aqui no em volen...mira què em fan!! bbbbuuuuaaaaaa....
1.10.07
Ja fa un mes...
...se us ha passat tant ràpid com a nosaltres???
Ni ens hem enterat gairebé, però tenim una sensació molt curiosa: per una banda, se'ns ha passat volant, però per l'altra, si ens posem a recordar coses que hem fet, tenim la sensació que fa moooolt més temps del que ha passat.
I encara tenim un mes per davant, i les sensacions que tenim són, per una banda, que queda superpoc i que tenim mil coses pendents, i per l'altra, que encara queda temps i que, que guai si podem fer tantes coses com fins ara...veigues tu.
El cap de setmana ha continuat igual que el divendres a la tarda, ple de despropòsits.
Dissabte no vam fer gaire, de tot el que teniem previst, no vam fer res i vam optar per quedar-nos a casa descansant, sopar i peli a la nova habitació.
I diumenge, ja no recordem que teníem planejat, però vam anar al Museo Quinquela Martin (Quinquinela segons la Sara), a Boca. Ens havien comentat que podies pujar a la terrassa de l'edifici, des d'on es pot veure tot el barri de Boca i part de la ciutat de BsAs. I au, allà vam anar. Vam veure les exposicions que hi havia, una d'elles de mascarons de proa, que ens va parèixer molt curiós...pensàvem...mira...això alguna vegada anava davant d'un barco, per la mar...
¿Dónde está Wally?
Ja que estàvem allà, vam aprofitar per passejar per Caminito i fer fotos i vídeo, turistes totals... Ho vam disfrutar més aquesta vegada. La primera vegada és molta informació de cop i el segon cop, ja ho tens més paït, ja saps que és molt diferent i ho disfrutes més. Aquesta foto la vam fer des del terrat del museu, per a que veieu que Caminito és pequeñito (rodolí).
p.s: amics i familiars de sheila...es bo que sapigueu que sheila va veure gairebé TOT el partit del barça amb mi...sisisi..sé que esteu patidifusos, però és cert...i vam estar parlant de futbol i tot... us reprodueixo una part de la conversa:
- (sara) pos schuster està entrenant al madrid ara
- (sheila) QUÈ M'ESTÀS DIENT ARA????????!!!!!!! Schuster el rosset!?!?!? el del barça!?!?!?!? (amb uns ulls oberts com a dues taronges)
- (sara) juas juas juas juas sisisis i laudrup al getafe
- (sheila) LAUDRUP!!!!????? què fort.....!!! i stoichkov?? i romario???
aqui us ho deixo.
p.s: (Sheila) El que em toca fer per tindre a la xiqueta contenta..... Quina paciència.... i damunt se'n riu...
p.s: en el fons s'ho va passar bé....
Ni ens hem enterat gairebé, però tenim una sensació molt curiosa: per una banda, se'ns ha passat volant, però per l'altra, si ens posem a recordar coses que hem fet, tenim la sensació que fa moooolt més temps del que ha passat.
I encara tenim un mes per davant, i les sensacions que tenim són, per una banda, que queda superpoc i que tenim mil coses pendents, i per l'altra, que encara queda temps i que, que guai si podem fer tantes coses com fins ara...veigues tu.
El cap de setmana ha continuat igual que el divendres a la tarda, ple de despropòsits.
Dissabte no vam fer gaire, de tot el que teniem previst, no vam fer res i vam optar per quedar-nos a casa descansant, sopar i peli a la nova habitació.
I diumenge, ja no recordem que teníem planejat, però vam anar al Museo Quinquela Martin (Quinquinela segons la Sara), a Boca. Ens havien comentat que podies pujar a la terrassa de l'edifici, des d'on es pot veure tot el barri de Boca i part de la ciutat de BsAs. I au, allà vam anar. Vam veure les exposicions que hi havia, una d'elles de mascarons de proa, que ens va parèixer molt curiós...pensàvem...mira...això alguna vegada anava davant d'un barco, per la mar...
¿Dónde está Wally?
Ja que estàvem allà, vam aprofitar per passejar per Caminito i fer fotos i vídeo, turistes totals... Ho vam disfrutar més aquesta vegada. La primera vegada és molta informació de cop i el segon cop, ja ho tens més paït, ja saps que és molt diferent i ho disfrutes més. Aquesta foto la vam fer des del terrat del museu, per a que veieu que Caminito és pequeñito (rodolí).
De tornada, vam fer una petita volta per la fira de San Telmo, que ens encanta, i com que feia un dia tan bonico de veres, o sigue, preciós, s'agraïa passejar una estona més pel sol.
p.s: amics i familiars de sheila...es bo que sapigueu que sheila va veure gairebé TOT el partit del barça amb mi...sisisi..sé que esteu patidifusos, però és cert...i vam estar parlant de futbol i tot... us reprodueixo una part de la conversa:
- (sara) pos schuster està entrenant al madrid ara
- (sheila) QUÈ M'ESTÀS DIENT ARA????????!!!!!!! Schuster el rosset!?!?!? el del barça!?!?!?!? (amb uns ulls oberts com a dues taronges)
- (sara) juas juas juas juas sisisis i laudrup al getafe
- (sheila) LAUDRUP!!!!????? què fort.....!!! i stoichkov?? i romario???
aqui us ho deixo.
p.s: (Sheila) El que em toca fer per tindre a la xiqueta contenta..... Quina paciència.... i damunt se'n riu...
p.s: en el fons s'ho va passar bé....
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
