Ens havíem enterat que a la Plaza del Congreso feien uns concerts reivindicatius i un dels grups que tocaven eren els de la Orquesta Típica Fernandez Fierro. Vam pensar anar perquè la Sheila els veiés d'una vegada. Però va resultar que quan vam arribar, al costat hi havia una macromegamanifestació de joves sudamericans, que quan van acabar els seus parlaments, es van apropar a la zona on es feien els concerts. Tota una experiència veure's de cop envoltades per pancartes, banderes, gent cantant, amb timbals...
No vam arribar a veure l'orquestra perquè anàven en retard, i Sheila havia de marxar a classe (como no) i Sara no es va atrevir a quedar-se sola allà.
A la nit, teníem pensat anar a veure un espectacle de dansa que havíem vist anunciat, peeeeerò...sort que vam trucar per reservar les entrades i ens vam assabentar que no hi havia espectacle, que l'estaven fent a una altra ciutat.
Així que vam anar a sopar amb uns companys de classe de Sheila a Palermo, i ens ho vam passar molt bé.
I avui toca repós, que Sara té el genoll xungo... i Sheila se'n va a classe (como no) i a la nit encara no sabem que farem perquè ens han convidat a tres festes, a banda del que teníem pensat fer.
29.9.07
28.9.07
De Evita a Maradona
Per si no ho havíem dit, des que vam arribar estàvem a l'habitació "Evita", molt gran, amb llum i amb fotos de la nostra estimada Evita (fins i tot darrera la porta de l'armari, per si el cas et desorientaves). I natros tant felices pensant que pitjor no podia ser... ens han canviat a l'habitació "Maradona".....sense paraules..... (a sheila casi casi li agafa un cobriment de veure les fotos del paio aquest per tota l'habitació, amb llibre i revistes inclosos...avera, a mi m'agrada el futbol...però...tot té un limit, si.) El primer que vam fer va ser treure totes les que es podien despenjar i les que no, estan de cara a la paret. L'habitació està com fora, al pati de llums, és el doble de petita, té forma triangular, no hi ha armari només penjador, peeeerooooo...hem aconseguit fer-la al nostre gust i estem bastant molt més tranquiles. No sentim els sorolls que fan els de la casa, que cada matí ens despertaven. Super.
Ahir estàvem molt enfadades amb el canvi i vam arribar a plantejar-nos de canviar de hostel però avui, que estem més racionals i que hem aconseguit dormir fins que hem volgut, creiem que más vale malo conocido que bueno por conocer. I au.
Aquesta setmana no hem vist moltes coses noves. Sheila ha batut el seu record de classes en una setmana i encara no s'ha acabat la setmana... I jo, he tornat a visitar llocs que ja havia estat i que m'agraden.
Ahir vam anar a sopar amb el "gato cabezón", un amic de Sheila, que ens va portar a un lloc típic de San Telmo. Vam menjar embotits d'acá i no ens van barrufar gaire i menys sense pa amb tomàquet. I Sara va reunir suficient valor per a tastar llengua...si si...llengua...i no de persona. (QUE ASCO SANDIOS!)
Aquest cap de setmana es presenta una mica plenet, encara ens hem d'organitzar però tenim un muuuuunt de coses per fer: espectacles, expos, classes, concerts, piscina, alguna excursió... com diuen aqui, a full.
A més, jo m'haig d'organitzar perquè vull marxar una setmaneta pel nord del país, per la regió de Salta. (a sheila se li estan ficant les dents llargues...pobreta... per què no inventen ja el canvi de lloc instantani perquè pugui fer classes i viatge amb mi??)
p.s.: aclariment: el blog l'escrivim les dues, aqui estem sentadetes juntetes, (com diuen a vinaròs: domés natros dos i dingú més.) Hi ha dies que escriu Sheila i altres dies Sara, però entre les dues decidim cada una de les paraules. El que passa a més, és que Sara veu més coses i Sheila fa classes. Però aqui estem.
Ahir estàvem molt enfadades amb el canvi i vam arribar a plantejar-nos de canviar de hostel però avui, que estem més racionals i que hem aconseguit dormir fins que hem volgut, creiem que más vale malo conocido que bueno por conocer. I au.
Aquesta setmana no hem vist moltes coses noves. Sheila ha batut el seu record de classes en una setmana i encara no s'ha acabat la setmana... I jo, he tornat a visitar llocs que ja havia estat i que m'agraden.
Ahir vam anar a sopar amb el "gato cabezón", un amic de Sheila, que ens va portar a un lloc típic de San Telmo. Vam menjar embotits d'acá i no ens van barrufar gaire i menys sense pa amb tomàquet. I Sara va reunir suficient valor per a tastar llengua...si si...llengua...i no de persona. (QUE ASCO SANDIOS!)
Aquest cap de setmana es presenta una mica plenet, encara ens hem d'organitzar però tenim un muuuuunt de coses per fer: espectacles, expos, classes, concerts, piscina, alguna excursió... com diuen aqui, a full.
A més, jo m'haig d'organitzar perquè vull marxar una setmaneta pel nord del país, per la regió de Salta. (a sheila se li estan ficant les dents llargues...pobreta... per què no inventen ja el canvi de lloc instantani perquè pugui fer classes i viatge amb mi??)
p.s.: aclariment: el blog l'escrivim les dues, aqui estem sentadetes juntetes, (com diuen a vinaròs: domés natros dos i dingú més.) Hi ha dies que escriu Sheila i altres dies Sara, però entre les dues decidim cada una de les paraules. El que passa a més, és que Sara veu més coses i Sheila fa classes. Però aqui estem.
24.9.07
A la Bombonera
..dale...dale...boca...dale... !!!
La 12, la barrabrava del boca son una passada...es passen tot el partit cantant, saltant, tocant els tambors...tot, no callan ni un moment, vamos, igualet igualet que el Camp Nou. Sobretot quan el boca va perdent...aleshores és quan més se'l sent...igual que al Camp Nou.
El partit no va ser gran cosa, els del Boca estaven bastant espesos, però jo m'entretenia més escoltant i mirant a la gent com insultava: la reconcha de tu madre!! (genial jajajja...) Fins i tot, un dels himnes el tenen amb la cançó de la Xuxa ilarilarie...oh oh oh...!! Un fart de riure.
Impressiona estar asseguda i notar que et mous sense moure't tu...tot el camp botant...i et balancejes sense voler-ho, una passada.
M'ho vaig passar molt bé, la veritat, i molt de fred també vaig passar, però estava allà i no m'ho acabava de creure que estava veient un partit a la Bombonera..!
Em van explicar que quan hi ha el clàssic (Boca - River), que em sembla que és d'aqui a dos o tres setmanes, pos es veu que l'equip que guanya, omple tota la ciutat de cartells publicitaris enfotent-se de l'altre...no sé...ja us ho explicaré. El primer que vaig pensar és que si el madrid ho fes...tindria feina arrancant cartells...jajajaja...quina ràbia!
Aquesta foto és de quan van sortir els jugadors del Boca al camp...tot botava... Va haver-hi una megapluja de paperets (retalls de diaris) i tot retronava...
La 12, la barrabrava del boca son una passada...es passen tot el partit cantant, saltant, tocant els tambors...tot, no callan ni un moment, vamos, igualet igualet que el Camp Nou. Sobretot quan el boca va perdent...aleshores és quan més se'l sent...igual que al Camp Nou.
El partit no va ser gran cosa, els del Boca estaven bastant espesos, però jo m'entretenia més escoltant i mirant a la gent com insultava: la reconcha de tu madre!! (genial jajajja...) Fins i tot, un dels himnes el tenen amb la cançó de la Xuxa ilarilarie...oh oh oh...!! Un fart de riure.
Impressiona estar asseguda i notar que et mous sense moure't tu...tot el camp botant...i et balancejes sense voler-ho, una passada.
M'ho vaig passar molt bé, la veritat, i molt de fred també vaig passar, però estava allà i no m'ho acabava de creure que estava veient un partit a la Bombonera..!
Em van explicar que quan hi ha el clàssic (Boca - River), que em sembla que és d'aqui a dos o tres setmanes, pos es veu que l'equip que guanya, omple tota la ciutat de cartells publicitaris enfotent-se de l'altre...no sé...ja us ho explicaré. El primer que vaig pensar és que si el madrid ho fes...tindria feina arrancant cartells...jajajaja...quina ràbia!
Aquesta foto és de quan van sortir els jugadors del Boca al camp...tot botava... Va haver-hi una megapluja de paperets (retalls de diaris) i tot retronava...
Ah, per cert, van quedar 2 - 2...va començar guanyant els altres, que en aquesta foto es veuen els seguidors a dalt de tot...pobres...després el boca va empatar i va marcar el segon, però els dos de pilota parada i casi al final, el dels jujuy aquests, van empatar. Les dos arribades que van tenir a la porteria, van ser els dos gols i en canvi el boca...res de res... estaven molt espessos en atac.
20.9.07
El Abasto, no damos a-basto.....
Jajjajajjaja, la broma fàcil...
El Abasto, un antic mercat convertit en centre comercial (molt cheto.... o sigue, pijo) on hi ha moltes botigues i llocs per menjar. És un edifici molt gran que ocupa tota una cuadra, amb tres o cuatre plantes.
A la planta de dalt de tot hi ha el Museo de los Niños, únic a Sudamèrica... i no sabem si arreu més... Així que nosaltres hem entrat (les úniques que anàvem sense nens) i ens ha encantat. És com la ciutat en miniatura. Són els jocs de quan érem petits com el supermercat, però a mida de nen. Hi havia el consultori mèdic, correus, com es fa un diari, un plató de televisió, la ràdio, una fàbrica, una grua del port, com es fa una casa, un banc...... de tot. Els xiquets poden jugar a diferents professions, fer coses quotidianes com anar al super, aprendre com es depura l'aigua de la ciutat convertint-se ells en l'aigua que es cola per un vàter enorme (això ens ha encantat, claro)....
Es com si fos un Chiquipark, però amb valors educatius. La neurona pedagoga de Sara s'ha despertat (MJosé, hem de parlar)
Hem descobert que tenim un trauma infantil perquè quan érem menudes no teniem coses així, ni una piscina de boles...!!!
El Abasto, un antic mercat convertit en centre comercial (molt cheto.... o sigue, pijo) on hi ha moltes botigues i llocs per menjar. És un edifici molt gran que ocupa tota una cuadra, amb tres o cuatre plantes.
A la planta de dalt de tot hi ha el Museo de los Niños, únic a Sudamèrica... i no sabem si arreu més... Així que nosaltres hem entrat (les úniques que anàvem sense nens) i ens ha encantat. És com la ciutat en miniatura. Són els jocs de quan érem petits com el supermercat, però a mida de nen. Hi havia el consultori mèdic, correus, com es fa un diari, un plató de televisió, la ràdio, una fàbrica, una grua del port, com es fa una casa, un banc...... de tot. Els xiquets poden jugar a diferents professions, fer coses quotidianes com anar al super, aprendre com es depura l'aigua de la ciutat convertint-se ells en l'aigua que es cola per un vàter enorme (això ens ha encantat, claro)....
Es com si fos un Chiquipark, però amb valors educatius. La neurona pedagoga de Sara s'ha despertat (MJosé, hem de parlar)
Hem descobert que tenim un trauma infantil perquè quan érem menudes no teniem coses així, ni una piscina de boles...!!!
p.s.: haig de dir que aquest mati he anat a fer la visita guiada al cementiri Recoleta sense Sheila i ha sigut molt interessant...m'han explicat cada cosa...com per exemple, que a BsAs no va agradar l'estil del Gaudí! que es veu que es van construir dos cases en tota la ciutat, no van agradar, es van derrumbar i no les han volgut restaurar. I com que el cementiri és un reflex de la ciutat, només hi ha dos mausoleus iguals fets en aquest estil...curiós.
19.9.07
La Patagonia ens espera
Bueno....anem a fer-vos les dents més llargues...
Ja tenim tot lligat per al viatge a la Patagonia. Marxarem el 14 d'octubre (moooolt d'hora) i tornarem el 20 d'octubre uuuuueeeeeeeee......!!!!!
Els dos primers dies estarem per la Península Valdés, a veure si veiem els pingüins i les balenes...(si no veiem balenes...sheila rebenta...ai, la que m'espera...ja em veig a sheila dins l'aigua buscant les ba-le-ne-tes)
I la resta de dies, estarem a Calafate, al Parc Nacional dels Glaciars. Farem dues excursionetes ben xules, una que caminarem per damunt del Perito Moreno, amb grampons i tot...(igualment s'admeten apostes de qui de les dues va primer a terra...vaya dos...) i l'altra en barqueta per veure tots els glaciars del Parc. Com que ens sobrarà temps, segurament podrem fer altres excursions per Calafate, que ens han dit que son xules també. I sense grampons.
Només ens queda consciènciar-nos de que cada dia d'aquesta setmana ens haurem d'aixecar moooolt d'hora...
Ja tenim tot lligat per al viatge a la Patagonia. Marxarem el 14 d'octubre (moooolt d'hora) i tornarem el 20 d'octubre uuuuueeeeeeeee......!!!!!
Els dos primers dies estarem per la Península Valdés, a veure si veiem els pingüins i les balenes...(si no veiem balenes...sheila rebenta...ai, la que m'espera...ja em veig a sheila dins l'aigua buscant les ba-le-ne-tes)
I la resta de dies, estarem a Calafate, al Parc Nacional dels Glaciars. Farem dues excursionetes ben xules, una que caminarem per damunt del Perito Moreno, amb grampons i tot...(igualment s'admeten apostes de qui de les dues va primer a terra...vaya dos...) i l'altra en barqueta per veure tots els glaciars del Parc. Com que ens sobrarà temps, segurament podrem fer altres excursions per Calafate, que ens han dit que son xules també. I sense grampons.
Només ens queda consciènciar-nos de que cada dia d'aquesta setmana ens haurem d'aixecar moooolt d'hora...
15.9.07
Setmaneta cultural
Aquesta setmana no hem fet gaire de típiques turistes, sinó que l'hem dedicat a anar a veure espectacles. I Sheila a fer classes també, per supost....
Dijous vam anar per primer cop a un espectacle de dansa del Festival Internacional de Buenos Aires. Es deia Zero Degrees de les companyies Akram Khan i Les Ballets C de la B. Ens va agradar moltíssim i vam sortir emocionades.
I després, vam anar a un concert de tango de la Orquesta Típica Imperial, a un local al barri de San Telmo. Els havíem escoltat pel carrer el dia que vam anar a la Feria de San Telmo i ens van agradar tant que ens vam comprar els cd's. De pas, vam descobrir que cada dijous toquen en aquest local. Ens ho vam passar molt bé, el local és molt xulo i els de l'orquesta són tots joves i molt simpàtics.
I com no...no podíem marxar del local sense conèixer a algú. Un dels músics, un cop acabat el concert, se'ns va presentar i després de xerrar una estona, resulta que estem convidades a un "asado".
Divendres....horribiliss...vam anar al primer espectacle nacional (la Sara diu que mai més, que a mi no me troben....). Hem d'informar-vos que pels espectacles de companyies nacionals les entrades són gratuïtes PERÒ...reparteixen les entrades (50) el mateix dia a les deu del matí i si en vols aconseguir, has d'anar molt d'hora a fer cua...bbbuuuff....quina son.... Després et fan estar allí, mitja hora abans (16:30), com a molt tard. PERÒ..tenen els nassos de fer-te esperar, fent cua al carrer amb pluja!!!, fins l'hora de l'espectacle (17:00) i quan decideixen obrir portes, NOMÉS deixen entrar per grupets de quatre o cinc... o sigui, que l'espectacle acaba retardant-se molt...tres quarts d'hora!!!! quin mosqueo... decididament, o van o anem a un altre ritme.
A sobre de tot això, l'espectacle no ens va barrufar gaire. Masses molèsties per un espectacle així i per tant, ens costa reconèixer que no estava malament del tot. Sort que la pizza que ens vam fotre per sopar estava rebona...que sinó... la Sara se n'anava a dormir MOLT enfadada.
I avui dissabte, hem anat a l'exposició del 40 aniversari de Les Luthiers, a un centre cultural. Ens ha agradat molt, hem passat gairebé tot el matí allí dins. (Fanfi, hem pensat molt en tu, t'hagués encantat, hem fet moltes fotos.)
Dijous vam anar per primer cop a un espectacle de dansa del Festival Internacional de Buenos Aires. Es deia Zero Degrees de les companyies Akram Khan i Les Ballets C de la B. Ens va agradar moltíssim i vam sortir emocionades.
I després, vam anar a un concert de tango de la Orquesta Típica Imperial, a un local al barri de San Telmo. Els havíem escoltat pel carrer el dia que vam anar a la Feria de San Telmo i ens van agradar tant que ens vam comprar els cd's. De pas, vam descobrir que cada dijous toquen en aquest local. Ens ho vam passar molt bé, el local és molt xulo i els de l'orquesta són tots joves i molt simpàtics.
I com no...no podíem marxar del local sense conèixer a algú. Un dels músics, un cop acabat el concert, se'ns va presentar i després de xerrar una estona, resulta que estem convidades a un "asado".
Divendres....horribiliss...vam anar al primer espectacle nacional (la Sara diu que mai més, que a mi no me troben....). Hem d'informar-vos que pels espectacles de companyies nacionals les entrades són gratuïtes PERÒ...reparteixen les entrades (50) el mateix dia a les deu del matí i si en vols aconseguir, has d'anar molt d'hora a fer cua...bbbuuuff....quina son.... Després et fan estar allí, mitja hora abans (16:30), com a molt tard. PERÒ..tenen els nassos de fer-te esperar, fent cua al carrer amb pluja!!!, fins l'hora de l'espectacle (17:00) i quan decideixen obrir portes, NOMÉS deixen entrar per grupets de quatre o cinc... o sigui, que l'espectacle acaba retardant-se molt...tres quarts d'hora!!!! quin mosqueo... decididament, o van o anem a un altre ritme.
A sobre de tot això, l'espectacle no ens va barrufar gaire. Masses molèsties per un espectacle així i per tant, ens costa reconèixer que no estava malament del tot. Sort que la pizza que ens vam fotre per sopar estava rebona...que sinó... la Sara se n'anava a dormir MOLT enfadada.
I avui dissabte, hem anat a l'exposició del 40 aniversari de Les Luthiers, a un centre cultural. Ens ha agradat molt, hem passat gairebé tot el matí allí dins. (Fanfi, hem pensat molt en tu, t'hagués encantat, hem fet moltes fotos.)
Després, al sortir, hem entrat a una altra sala on hi havia una video-instal·lació molt curiosa i xula. (Papa, hem pensat moooooolt en tu i he pogut gravar algunes cosetes, ja t'ho ensenyaré...)
I per no perdre el costum d'anar fent el tonto pel món, hi havia una sala interactiva de vídeo, que tu et movies i sorties a la pantalla, amb diferents efectes...una paranoia però ens ho hem passat pipa!! i sort que ha arribat gent...que si no encara estarîem allà fent l'idiota. (Sara primer gravava i mirava però al final no s'ha pogut resistir de provar-ho)
I ara anem a una festa d'aniversari.... ai, quina vida més dura...
13.9.07
Pluja, viatges i concert
Ja tornem a ser per aquí...és que aquests dies hem estat lligant tot el tema del viatge a la Patagonia...bitllets d'avió, bancs, allotjaments...i no hem tingut gaire temps per res més. A més, plou, porta des de dilluns plovent i se't treuen una mica les ganes de moure't per aquesta ciutat, que si ja de per si és una mica caòtica, imagineu-vos amb pluja... Per tant, no hem fet gran cosa, o coses que valgui la pena destacar a aqui. La Sheila només fa classes, descansar, menjar iogurt amb cereals, llegir fins a altes hores de la nit i queixar-se que no té samarretes ni mitjons suficients per a les classes, però jo m'he mogut una mica més.
Ahir a la nit vaig anar a un concert de tango una mica alternatiu, us passo una adreça d'internet per a que veieu una mica els nois de l' "Orquesta Típica Fernandez Fierro" que tenen un estil una mica sorprenen per la música que fan:
http://www.fernandezfierro.com/fotos.php?q=31
El local era molt xulo, és com una mena de nau industrial petitona, amb una part de tauletes i una part per ballar, però estava tant a tope que ningú ballava, no hi havia espai. Molt d'estar per casa, però amb encant. Un dimecres d'aquest haig de portar a la Sheila.
I aquest matí, m'he apropat al Museo Nacional de Bellas Artes, que és gratuït! (avera si alguns museus de barcelona n'aprenen...ejem). Tenen quadres de Renoir, Modigliani, Rodin, Manet, Monet, Degas, Van Gogh, Rothko, Sorolla i fins i tot Anglada Camarasa i un Tàpies. Les obres no son de les més conegudes, però sempre està bé veure'n alguna d'aquests autors.
Ahir a la nit vaig anar a un concert de tango una mica alternatiu, us passo una adreça d'internet per a que veieu una mica els nois de l' "Orquesta Típica Fernandez Fierro" que tenen un estil una mica sorprenen per la música que fan:
http://www.fernandezfierro.com/fotos.php?q=31
El local era molt xulo, és com una mena de nau industrial petitona, amb una part de tauletes i una part per ballar, però estava tant a tope que ningú ballava, no hi havia espai. Molt d'estar per casa, però amb encant. Un dimecres d'aquest haig de portar a la Sheila.
I aquest matí, m'he apropat al Museo Nacional de Bellas Artes, que és gratuït! (avera si alguns museus de barcelona n'aprenen...ejem). Tenen quadres de Renoir, Modigliani, Rodin, Manet, Monet, Degas, Van Gogh, Rothko, Sorolla i fins i tot Anglada Camarasa i un Tàpies. Les obres no son de les més conegudes, però sempre està bé veure'n alguna d'aquests autors.
9.9.07
El Caminito
Avui hem anat al barri de Boca i hem visitat la zona de Caminito, la més turística i típica d'aquest barri.
Hem tingut una feinada per arribar perquè hi havia carrers tallats per una marató i els colectivos anaven i paraven per on volien.
Quan baixes del colectivo, te n'adones ràpid de quina és la zona que pots visitar, sembla que estigui delimitada per comerços i restaurants. Quan no en veus, millor no passar. Per tant, hi ha una concentració de turistes, paradetes i restaurants en tres carrers que resulta una mica agobiant. I, a més, tothom t'intenta vendre alguna cosa o fer-te entrar al seu restaurant mentre tu vas passejant.
A Sara li feia gràcia apropar-se a "La Bombonera", l'estadi de futbol del Boca (per als que com jo no tenen ni idea de futbol), però ens ha semblat una mica arriscat. És un barri pobre amb molta delinqüència, molt deixat. Al final hem vist l'estadi tornant amb el colectivo. I Sara ja està contenta.....
Per dinar, hem menjat, per primera vegada des de que estem aquí, un "asado de tira", o sigue, "churrasco". Semblava que era molt menjar però, com som molt fines i el greix no ens el mengem, ens hem quedat amb una mica de gana. Ei, que portàvem deu dies aquí i encara no havíem provat asado, tot un récord...
Hem tingut una feinada per arribar perquè hi havia carrers tallats per una marató i els colectivos anaven i paraven per on volien.
Quan baixes del colectivo, te n'adones ràpid de quina és la zona que pots visitar, sembla que estigui delimitada per comerços i restaurants. Quan no en veus, millor no passar. Per tant, hi ha una concentració de turistes, paradetes i restaurants en tres carrers que resulta una mica agobiant. I, a més, tothom t'intenta vendre alguna cosa o fer-te entrar al seu restaurant mentre tu vas passejant.
A Sara li feia gràcia apropar-se a "La Bombonera", l'estadi de futbol del Boca (per als que com jo no tenen ni idea de futbol), però ens ha semblat una mica arriscat. És un barri pobre amb molta delinqüència, molt deixat. Al final hem vist l'estadi tornant amb el colectivo. I Sara ja està contenta.....
Per dinar, hem menjat, per primera vegada des de que estem aquí, un "asado de tira", o sigue, "churrasco". Semblava que era molt menjar però, com som molt fines i el greix no ens el mengem, ens hem quedat amb una mica de gana. Ei, que portàvem deu dies aquí i encara no havíem provat asado, tot un récord...
8.9.07
Matí als jardins de Palermo
Ja recuperades del sopar surrealista d'ahir, aquest matí hem anat a retrobrar la calma als jardins de Palermo, un dels barris "chetos" (pijos) de la ciutat. En resum, de nou, PATEO.
Els jardins són molt grans, molt bonics, molt ben conservats (claro, perquè no et deixen fer ni tocar res). És on hi ha el zoològic, un rosedal, el planetari, jardins botànics,llacs, patos, molta gent fent esport...i el jardí japonés.
Per no perdre el costum, hem caminat més del que ens proposem, més que res perquè ens perdem...no hi ha més. I perquè al mapa sembla una cosa i l'altra és caminar-ho...
Ara en serio, és una zona molt xula, val molt la pena, però millor fer-ho amb la calma i no en un matí (els peus ho agraïran).
Hem acabat el mati al jardí japonés, que és curiós de veure i on, a causa del cansament, hem acabat fent una mica el ridícul pel món...
Com ens hem de veure... qui ens ho hagués dit..
Els jardins són molt grans, molt bonics, molt ben conservats (claro, perquè no et deixen fer ni tocar res). És on hi ha el zoològic, un rosedal, el planetari, jardins botànics,llacs, patos, molta gent fent esport...i el jardí japonés.
Per no perdre el costum, hem caminat més del que ens proposem, més que res perquè ens perdem...no hi ha més. I perquè al mapa sembla una cosa i l'altra és caminar-ho...
Ara en serio, és una zona molt xula, val molt la pena, però millor fer-ho amb la calma i no en un matí (els peus ho agraïran).
Hem acabat el mati al jardí japonés, que és curiós de veure i on, a causa del cansament, hem acabat fent una mica el ridícul pel món...
Com ens hem de veure... qui ens ho hagués dit..
Sopar a San Telmo
Era divendres nit i vam decidir sortir a sopar pel barri, a la zona de bars i restaurants de San Telmo. Evidentment, no vam ser les úniques que vam prendre aquesta decisió, allò semblava les rambles el dia de Sant Jordi. Quan per fi vam trobar taula a una de les terrasses, ens vam adonar que al mateix local, a dins, estaven fent un concert de revivals del pop rock en espanyol, amb "claca" incorporada. Entre la gent que passava, la del restaurant, el concert, la claca i una banda de percussió brasilera que es passejava per les terrasses, encara ens preguntem com vam poder sopar. Era com estar dins d'una discoteca, al mig de la sala.
Però no podiem marxar a dormir així com així, encara ens faltava el toc argentí...si, els dos nois de la taula del costat van fer un intent macarrònic de lligar amb nosaltres...patètics....
Però no podiem marxar a dormir així com així, encara ens faltava el toc argentí...si, els dos nois de la taula del costat van fer un intent macarrònic de lligar amb nosaltres...patètics....
7.9.07
El Ateneo
Aquest matí hem anat a "El Ateneo", una llibreria molt xula que antigament era un cine. Però per nosaltres és més com si haguéssen transformat el Liceu en llibreria. Han conservat els palcos, on hi ha butaques per a llegir i des d'on tens una vista general de tota la llibreria. I també la zona de l'escenari, amb teló i tot, que ara és una cafeteria. És impressionant. Quan hem entrat ens hem quedat amb la boca oberta durant una bona estona mirant-t'ho tot i sense saber per on començar. Preciosa. Si algun dia veniu heu d'anar.
I com no, hem fet unes quantes fotos i jo (Sheila) no he pogut evitar comprar uns quants llibres.
Tornarem.
I com no, hem fet unes quantes fotos i jo (Sheila) no he pogut evitar comprar uns quants llibres.
Tornarem.
Pau Casanova, t'haguès encantat....
Las Abuelas de la Plaza de Mayo
Ahir va ser el primer dia que ens vam separar mooooltes hores...des de primera hora del matí fins gairebé a mitja tarda...
Mentre la Sheila suava i es cansava en no sé quantes classes de dansa, jo vaig anar a dinar al parc que hi ha davant la Casa Rosada, a llegir, estirada a la gespa...feia molt bona temperatura i vaig estar de lujo.
Vaig aprofitar per veure a les Abuelas de la Plaza de Mayo, que es reuneixen cada dijous a les 15:30. No vaig arribar a temps a sentir el que deien abans de posar-se en marxa perquè hi havia com sis iaies i una munió de turistes envoltant-les que ni se les veia...potser un altre dia vaig d'hora a agafar lloc..
Estava allà, davant d'elles, mirant com s'organitzaven..i de cop, va ser com un: ostres, que estàs davant d'aquestes dones, sara!!! va ser una sensació curiosa.
Però la veritat és que hi havia més turistes que Abuelas, i darrera del turistes..com a bolets, no sé quants venedors ambulants de tots tipus...vamos, que sembla una atracció turística més, com si hagués perdut el significat que tenia...
Mentre la Sheila suava i es cansava en no sé quantes classes de dansa, jo vaig anar a dinar al parc que hi ha davant la Casa Rosada, a llegir, estirada a la gespa...feia molt bona temperatura i vaig estar de lujo.
Vaig aprofitar per veure a les Abuelas de la Plaza de Mayo, que es reuneixen cada dijous a les 15:30. No vaig arribar a temps a sentir el que deien abans de posar-se en marxa perquè hi havia com sis iaies i una munió de turistes envoltant-les que ni se les veia...potser un altre dia vaig d'hora a agafar lloc..
Estava allà, davant d'elles, mirant com s'organitzaven..i de cop, va ser com un: ostres, que estàs davant d'aquestes dones, sara!!! va ser una sensació curiosa.
Però la veritat és que hi havia més turistes que Abuelas, i darrera del turistes..com a bolets, no sé quants venedors ambulants de tots tipus...vamos, que sembla una atracció turística més, com si hagués perdut el significat que tenia...
6.9.07
Ara ja no tindreu excuses
...us hem de demanar disculpes perquè no ens havíem adonat que teníem activada una opció que només permetia escriure comentaris a usuaris registrats, ja està, ja ho hem canviat i ara podreu "accesar" (com diuen per aqui...) sense registrar-vos.
Només us demanem que poseu el vostre nom al final del comentari perquè sinó per a nosaltres sereu "anónimos".
Per tant, ara ja no teniu excuses eehh!!! :)
Només us demanem que poseu el vostre nom al final del comentari perquè sinó per a nosaltres sereu "anónimos".
Per tant, ara ja no teniu excuses eehh!!! :)
5.9.07
A Recoleta amb colectivo
Des de San Telmo, la millor manera per arribar a Recoleta és "agarrar" un colectivo o bondi (o sigui, un bus) . Volem fer una crida per a que s'inclogui com a esport d'aventura per diverses raons: per comprar-te el bitllet has d'intentar posar els diners dins una màquina mentre el colectivo es posa en marxa, a tota ostia, a trompicons. És tot un exercici d'equilibri, precisió i punteria. Una vegada amb el tros de paper a la mà, que tant has suat per aconseguir-lo, "agarra" valor per a arribar al seient sense caure i amb certa dignitat. Un cop t'asseus, has de falcar els peus perquè en una de les múltiples frenades, no t'esmunyis del seient. Després d'haver anat amb subte i amb colectivo, podem deduir que aquí és costum nacional baixar i pujar del transport públic quan aquest encara està en moviment. Prueba superada.
Després hem trobat la calma pels parcs i al cementiri de Recoleta (això Sara, a mi els cementiris no em fan ni puta gràcia). Lo xulo del cementiri és que sembla una ciutat, és molt gran, hi ha uns 4.800 mausoleos de tot tipus, on hi ha enterrada gent important per a la història de BsAs i d'Argentina, com per exemple, la nostra estimadíssima Evita... No podem negar (Sheila reconeix que tinc una mica de raó) que és un lloc interessant (...fins i tot ha acceptat fer una visita guiada sobre l'art del cementiri...lalalalaaa)
La revancha de la frase:
Sara fent "pinitos" amb el seu castellà: "...no lo conozco MUCHO bien..."
3.9.07
Obelisco i milanesa
Aquest matí estàvem a prop del Obelisco i ens hi hem acostat. El que més impressiona no és el monument, sinó els 2 + 7 + 7 + 2 carrils, total 16 carrils de l'avinguda que l'envolta...de veritat que plaça espanya o francesc macià son bufar i fer ampolles al seu costat.
El soroll és constant, hi ha molt de fum, molta contaminació sobretot en aquests carrers més grans. I molta gent. A tot aquest caos circulatori, suma-li que cada cop que un cotxe surt d'un parquing particular, sóna com una mena d'alarma de cotxe durant un parell de minuts...és de bojos... sort que només és una part de la ciutat.
El soroll és constant, hi ha molt de fum, molta contaminació sobretot en aquests carrers més grans. I molta gent. A tot aquest caos circulatori, suma-li que cada cop que un cotxe surt d'un parquing particular, sóna com una mena d'alarma de cotxe durant un parell de minuts...és de bojos... sort que només és una part de la ciutat.
Després ens hem posat a buscar un lloc per dinar i hem acabat a un lloc molt cutre, però molt, molt estret, només hi havia barra però el menjar estava boníssim, així que he pogut menjar la meva primera "milanesa" (carn de vedella arrebossada, aquí està per tot arreu...). Són enormes...El que si que és fastigós és el refresc Mirinda, és com una fanta més dolça, però s'havia de provar.
2.9.07
Feria de San Telmo
Cada diumenge es monta aquesta feria al barri de San Telmo i nosaltres com a bones turistes i veïnes temporals del barri l'hem visitada.
En principi sembla una fira qualsevol, fins que arribes a la plaça Dorrego i et trobes amb tot de paradetes curiosíssimes d'antiguitats, gent cantant i ballant tango, venedors ambulants d'empanades, fruits secs garrapinyats.... i molts turistes.
p.d: la revancha de les frases memorables! frase de la sheila: "aqui tot té una altra textura...no? l'aigua és..més espesa...no, espesa no...més viscosa no? si l'aigua pot ser viscosa, claro."
1.9.07
Reserva Ecológica Costanera Sur
La descripció d'aquest espai podria ser: un espai immens que és una barreja entre el Delta de l'Ebre i l'Albufera de València (que no hem estat), apegat a una macro ciutat i a un riu contaminat i ple de merda. Curiós, no?
Tot i així és un passeig molt agradable, on es poden trobar moltes espècies d'ocells i plantes. Molts porteños van a fer esport i caminar els caps de setmana sobretot.
S'agraeix passejar una estona (hem tornat a caminar MOLT) per un espai verd, per desconnectar del tràfec de la ciutat. Ja li he dit a la Sheila que quan no sàpiga on estic que passi per allà a buscar-me...
Com a curiositat, hem vist la única espècie de cignes bicolor del món, tenen el coll negre.
Tot i així és un passeig molt agradable, on es poden trobar moltes espècies d'ocells i plantes. Molts porteños van a fer esport i caminar els caps de setmana sobretot.
S'agraeix passejar una estona (hem tornat a caminar MOLT) per un espai verd, per desconnectar del tràfec de la ciutat. Ja li he dit a la Sheila que quan no sàpiga on estic que passi per allà a buscar-me...
Com a curiositat, hem vist la única espècie de cignes bicolor del món, tenen el coll negre.
Curiositats..
Gràcies a les classes de la Sheila, el primer dia a BsAs vam caminar unes 80 "cuadras", que és com li diuen a les nostres mançanes, i cada una fa uns 100 m aproximadament, per tant...vam caminar uns 8km i vam agafar el "subte" unes quantes vegades. Encara ens preguntem com vam aguantar fins les 12 de la nit despertes...
En un dels carrers més buits de botigues i bars, vam trobar aquest curiós "cerrajero"
En un dels carrers més buits de botigues i bars, vam trobar aquest curiós "cerrajero"
Primera media luna de la Sara
El primer esmorzar a la casa és bastant típic, amb dulce de leche i las media lunas, ah!! i la llet és llet en pols (puags...)
Frase memorable de Sara: "això tots els dies el meu cos no ho aguanta, eh......."
Frase memorable de Sara: "això tots els dies el meu cos no ho aguanta, eh......."
El viatge i les primeres hores
El viatge va ser duríssim... jajajaja...
Després de l'espera- desespera a Madrid per agafar l'avió cap a BsAs, Sara no va arribar a veure ni com s'enlairava l'avió. Vam estar 8 hores dormint!!! Increîble!!
Quan vam ressucitar, vam descobrir que les nostres mini-teles tenien comandament a distància! I que podies o veure pelis o jugar a videojocs, o escoltar música...o veure la ruta que anava seguint l'avió. Hem de confessar que després de moltes proves i una bona estona vam aconseguir descobrir com funcionava i vam provar tots els jocs!
Fanfi...pel proper viatge ja saps què has de demanar...
Després de l'espera- desespera a Madrid per agafar l'avió cap a BsAs, Sara no va arribar a veure ni com s'enlairava l'avió. Vam estar 8 hores dormint!!! Increîble!!
Quan vam ressucitar, vam descobrir que les nostres mini-teles tenien comandament a distància! I que podies o veure pelis o jugar a videojocs, o escoltar música...o veure la ruta que anava seguint l'avió. Hem de confessar que després de moltes proves i una bona estona vam aconseguir descobrir com funcionava i vam provar tots els jocs!
Fanfi...pel proper viatge ja saps què has de demanar...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
