Mira, Tigre ens ha semblat molt maco, però anem al que interessa...no se'ns pot treure de casa! A Sara, les coses ja no només se li cauen de dalt...sinó ara van pels laterals...jajajaja
Només arribar a Tigre, hem pujat a una de les barques que et fa una volta per tot el delta. Molt tranqui i familiar, però ha acabat sent gairebé un rafting...almenys per nosaltres i els del nostre voltant.
La primera imatge que hem tingut al pujar a la barca ha sigut d'un animal mort, inflat, surant per l'aigua...amb això ja us diem l'estat lamentable de l'aigua...i natros dient: "a mi que està aigua no me toco!!!" o "jo si caic...surto volant de lu ràpid que mouré els braços i les cames!!". Aqui ha estat el nostre error, el riu ens ha escoltat i s'ha ofés.
Estàvem sentades darrera de tot, lloc escollit per Sara a sobre, per poder fer millors fotos, quan de cop, a mig camí...la barca ha girat al mateix moment que es creuava amb un catamarà i una MEGA ona d'aigua pudenta i fastigosa, ha vingut directa cap a nosaltres.. estava al acecho, la molt guarra.
Evidentment, Sara s'ha emportat la pitjor part, la que ha quedat més mullada de tots...haurieu d'haver vist la seva cara, cridant "La puta d'oros consagrada!!". Sheila, que estava sentada darrera de Sara, ha vist com li queia la mega ona fastigosa damunt, com s'aixecava i cridava i li ha costat adonar-se i tot, de que la ona també l'havia remullat força.
Per si el cas, ens hem posat dempeus darrera de la embarcació per a evitar noves remullades, i amb el cul apuntant cap a una mica de sol que hi havia, perquè teniem tots els texans xops, la Sara xops, xops.
La imatge final és de Sara caminant una mica espatarrada perquè els pantalons molls li molestaven molt.
Des del principi del viatge que portem dient que havíem d'anar a Tigre, casi cada cap de setmana ens ho plantejàvem, teníem moltes ganes. Però l'incident a la barca, ha marcat un abans i un després a Sara, sobretot. Ja no ha pogut veure Tigre de la mateixa manera...ha acabat una mica fins als collons de Tigre.
Mai tornarem a ser les mateixes després de ser batejades pel riu Paranà (i després diran que l'aigua no està contaminada)
I sort, o no, que estem mig lesionades perquè volíem agafar una barqueta de rems...i no sabem si l'espectacle hagués sigut millor o no, us ho deixem a la vostra imaginació, que la nostra ja s'ha fet un fart de riure.
6 comentaris:
jaajjajajaja
quin parell, el que no us passi a vosaltres...
Tataaaaaaaaa!!! Pobreta ella... a veure si hauré d'agafar un avió i encarar-me a la societat argentina només per tot el que et fan...
que volen dir ocells bomba, reixes assassines, llibres suïcides i ara petits tsunamis amb substàncies radioactives? Vamos a ver eh??
Tata, tata, tata... fes-m'ho saber que ATACO e?
Jejejeje... Altre cop he rigut força!! Amb aquestes histories qualsevol no pensaria en venir amb vosaltres.
Un petonas a totes dues!!!
T'estimo tata!
sense comentaris
jajajajaja
Sara, no tinc paraules , lo unic que volia dir-te es que proves de xafar merda diuen que va be no se tot es probaro, ja me diras que tal . Molts de besitets pa les dos.
hola sara, soc la lis. a que ara ja no et sembla tan horrorós que de petita et donés aquelles patades? veus?? només intentava preparar-te per la vida dura que t'espera... no, si encara m'acabaras donant les gràcies.
el tete està de colònies.snif.
hola sheila, soc la lourdes. si et plau, treu-li del cap anar a ballar tangos, no sigui que aquestes patadetes a l'aire tan vistoses que fan els ballarins/es l'acabin fotent el genoll a la mer...al paranà. vist i assumit que es un imà per als accidents tontos, potser que et compris un amulet.
petons des del mon civilitzat (bah, no tant civilitzat)
Sara, en aquest pas no tornaras a casa tal i com vas marxar. Vols dir que ha estat bona idea marxar???
Estic contenta que torneu 3 dies abans, ja tinc les patates a remull amb l'ou, el pernil a secar, etc.etc.
Us estimo. Molts petons
Publica un comentari a l'entrada