Avui he fet una excusió que et porten per més o menys el mateix recorregut que fa el famós "Tren de las Nubes", fins arribar a San Antonio de los Cobres, que està a uns 3800 metres per damunt del nivell del mar... Però per arribar a aquest poble has de passar per una muntanya que està a 4.080....si, he hagut de "coquear", posar-me fulles de coca a la boca i anar xupant...ppuags...és molt amarg, però la veritat és que funciona amb el tema del mal d'altura.
No m'ha donat en cap moment la sensació d'estar a Argentina, per mi, estava a Bolivia. El poble aquest son cases petites, amb molta pobresa. Vas pel carrer i tot son nens que se t'acosten i t'intenten vendre tot...m'ha sorprés una nena que m'ha donat un paper on hi havia la seva adreça i m'ha demanat que li envii roba i coses.
El paisatge és curiós, veure tots aquells colors a les muntanyes, però de moment, segueixo preferint el paisatge de sud.
Demà pujo cap a la Quebrada de Humahuaca, m'han dit que el paisatge és diferent, no sé, ja veurem. Penjaré fotos quan torni a Buenos Aires, que aqui es molt complicat.
Per cert, l'ocell que em va intentar bombardejar amb la seva caca als jardins de Palermo deu tenir un cosi per aqui perquè per fi ho han aconseguit: estava sota un arbre, acabava de sortir d'un minimuseu, prenent la fresca abans de tornar a pujar al cotxe, quan xof! un ocell andino se m'ha cagat damunt...el molt cabró...en fi, ja està, ja ho han aconseguit...esperem que ho deixin estar ja.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Ja els pots dir a aquests ocells andinos que facen el favor... que a la meua Sara no la caga "dingú" així com així, a veure que s'han pensat..!
Jajjajaa, quina llàstima no estar allí...
Sareta, és que no et puc deixar sola... Fes el favor de tornar prompte a casa, la nostra de bsas, que aquí almenys tenen mala punteria.
Et trobo a faltar molt....!!!!
(Abril s'està fent amiga meua...com em veu soleta per casa...va darrere meu tota l'estona)
Vamos a ver....
Argentina que té com a ocells? Tata... Tata...
Escolta a veure quan tornes amb la Shei que això és un sinvivir eh?
Com iaiete ho sé! Però això de que la tata vagi sola pel món soleta...
En fi, vigila i fes bones fotos!
T'estimo!
Publica un comentari a l'entrada