Ni ens hem enterat gairebé, però tenim una sensació molt curiosa: per una banda, se'ns ha passat volant, però per l'altra, si ens posem a recordar coses que hem fet, tenim la sensació que fa moooolt més temps del que ha passat.
I encara tenim un mes per davant, i les sensacions que tenim són, per una banda, que queda superpoc i que tenim mil coses pendents, i per l'altra, que encara queda temps i que, que guai si podem fer tantes coses com fins ara...veigues tu.
El cap de setmana ha continuat igual que el divendres a la tarda, ple de despropòsits.
Dissabte no vam fer gaire, de tot el que teniem previst, no vam fer res i vam optar per quedar-nos a casa descansant, sopar i peli a la nova habitació.
I diumenge, ja no recordem que teníem planejat, però vam anar al Museo Quinquela Martin (Quinquinela segons la Sara), a Boca. Ens havien comentat que podies pujar a la terrassa de l'edifici, des d'on es pot veure tot el barri de Boca i part de la ciutat de BsAs. I au, allà vam anar. Vam veure les exposicions que hi havia, una d'elles de mascarons de proa, que ens va parèixer molt curiós...pensàvem...mira...això alguna vegada anava davant d'un barco, per la mar...
¿Dónde está Wally?
Ja que estàvem allà, vam aprofitar per passejar per Caminito i fer fotos i vídeo, turistes totals... Ho vam disfrutar més aquesta vegada. La primera vegada és molta informació de cop i el segon cop, ja ho tens més paït, ja saps que és molt diferent i ho disfrutes més. Aquesta foto la vam fer des del terrat del museu, per a que veieu que Caminito és pequeñito (rodolí).
De tornada, vam fer una petita volta per la fira de San Telmo, que ens encanta, i com que feia un dia tan bonico de veres, o sigue, preciós, s'agraïa passejar una estona més pel sol.
p.s: amics i familiars de sheila...es bo que sapigueu que sheila va veure gairebé TOT el partit del barça amb mi...sisisi..sé que esteu patidifusos, però és cert...i vam estar parlant de futbol i tot... us reprodueixo una part de la conversa:
- (sara) pos schuster està entrenant al madrid ara
- (sheila) QUÈ M'ESTÀS DIENT ARA????????!!!!!!! Schuster el rosset!?!?!? el del barça!?!?!?!? (amb uns ulls oberts com a dues taronges)
- (sara) juas juas juas juas sisisis i laudrup al getafe
- (sheila) LAUDRUP!!!!????? què fort.....!!! i stoichkov?? i romario???
aqui us ho deixo.
p.s: (Sheila) El que em toca fer per tindre a la xiqueta contenta..... Quina paciència.... i damunt se'n riu...
p.s: en el fons s'ho va passar bé....
9 comentaris:
Shei stoitxcov ( no se com collons s'escriu) al celta de vigo. Be la cosa va de futbol mentre vosaltres veieu el barça nosaltres la family vam anar en visita oficial al la bombonera castellonera ( madrigal) i a qui vam trobar i amb qui vam estar parlant de mil coses entre altres de tu shei i de sara tambe. amb santi que per cert envia molts de records si no t¡ha scrit un correu.
El colmo de la cosa va ser que no anavem a vore'l a ell sino a carlos el seu soci que per doble o triple casualitat havia convidat als de deambulants (crec que es) total que la padri va xalar i els futboleros vam poder vore el partit tranquils.
Ja se que es en retard però li vaig dir a santi que t'escriuria i mes val tard que mai.
Ja veus el mundo es un páñuelo ja nomes falta que vos surti julianet a la tapa d'un water de BsAS. adeu
Pep.
Bueno suposo que quan tornes a casa ja t'haura passat la febra futbolera perque sino Sareta me les pagara , no vull ni imaginar tres futboleros a casa , tots en contra meua. Ha passat un mes i en falta un altre aprofite-vos , adeu . Besitos.
Moltissimes felicitats per aquest meset, i... quina enveja que em seguiu fent punyeteres!
Sapigueu que torna a jugar el Barça i, acabada la primera part, la cosa no pinta gaire be, este, enacar 0-0 i tenim en Marquez lesionadet.
Sara, una abraçada molt gran i seguiu xalant com fins ara. montse
Rectifico. GOOOOOOOLLLLLLL d'en Puyol!!!!!!!!
Ays... esque Shei,no vol reconeixeu, pq se veu q "QUEDA MAL" però... aquí vol enganyar?! si la primera vegada q vam estar al camp nou, quan van ficar l'himne, es va emocionar i tot! (uns llagrimoooots...) jajjajj
BESITOS!
Què cabrona... allò va ser l'emoció del lloc i de veure tanta gent cantant, és impresionant, si. Però ja està, a mi me la bufa qui guanya i l'esport en si està bé com molts altres. Em fa ràbia que se li done tan de bombo al futbol i a altres esports no. I no entenc la necessitat de ser d'un equip, a muerte, i l'eufòria i tota la moguda aquesta. Però cadascú que face el que vulgue, no?
Reconec que no m'ho he passat mal veient el partit amb Sara, em resulta curiós que li agrade tan (crec que és la única amiga que tinc futbolera...),i com sempre, riem molt.
...barça a segona...visca l'espanyol...!!!!!!!!!!!!!
..joder sara...vaja collejon...q es broma...!!!!!
Bon día, xeeeeeeeeeeeeeee que bonicoooooooooo!!!! aço del blog, Mare Shei si estas xalant als buenos Aires eixos. Recorda que l'esquadró botifarreta t'espera per apendre les noves tècniques verticals. El que diu ta tia es cert, que risa, que dos persones que pasem del futbol ens topetarem en l'estadi del villarreal... Molts besets de Vero, Troya i meus. Ja quedarem perque ens contes tot el viatge (això si en tres o quatre capitols que dos mesos son moltes fotos.. jajajaja) santi Valls
Publica un comentari a l'entrada