Els jardins són molt grans, molt bonics, molt ben conservats (claro, perquè no et deixen fer ni tocar res). És on hi ha el zoològic, un rosedal, el planetari, jardins botànics,llacs, patos, molta gent fent esport...i el jardí japonés.
Per no perdre el costum, hem caminat més del que ens proposem, més que res perquè ens perdem...no hi ha més. I perquè al mapa sembla una cosa i l'altra és caminar-ho...
Ara en serio, és una zona molt xula, val molt la pena, però millor fer-ho amb la calma i no en un matí (els peus ho agraïran).
Hem acabat el mati al jardí japonés, que és curiós de veure i on, a causa del cansament, hem acabat fent una mica el ridícul pel món...
Com ens hem de veure... qui ens ho hagués dit..
4 comentaris:
esteu monissimes les dos, pero ya que dir que Sara esta mes autentica. me feu una enveja, voldria poder tocar-me el nas i esta aqui en vatros, pero per desgracia no pot ser. molts de bessitets per a les dos.
"nota informativa" para Sara Pruñonosa Durán
La mirinda ya existia en Cataluña en los años 70, supongo que es igual de mala que la Argentina .
Se despide uno que ya existia en los años 60
ya tendras mas noticias de....???
???????
;)
esteu monissimes!!!! jajajajaja
Petons
Mita
Eiiiii on us heu ficat argentines ??
Fa molt que no dieu res !!!!
Publica un comentari a l'entrada