De Evita a Maradona

Per si no ho havíem dit, des que vam arribar estàvem a l'habitació "Evita", molt gran, amb llum i amb fotos de la nostra estimada Evita (fins i tot darrera la porta de l'armari, per si el cas et desorientaves). I natros tant felices pensant que pitjor no podia ser... ens han canviat a l'habitació "Maradona".....sense paraules..... (a sheila casi casi li agafa un cobriment de veure les fotos del paio aquest per tota l'habitació, amb llibre i revistes inclosos...avera, a mi m'agrada el futbol...però...tot té un limit, si.) El primer que vam fer va ser treure totes les que es podien despenjar i les que no, estan de cara a la paret. L'habitació està com fora, al pati de llums, és el doble de petita, té forma triangular, no hi ha armari només penjador, peeeerooooo...hem aconseguit fer-la al nostre gust i estem bastant molt més tranquiles. No sentim els sorolls que fan els de la casa, que cada matí ens despertaven. Super.

Ahir estàvem molt enfadades amb el canvi i vam arribar a plantejar-nos de canviar de hostel però avui, que estem més racionals i que hem aconseguit dormir fins que hem volgut, creiem que más vale malo conocido que bueno por conocer. I au.

Aquesta setmana no hem vist moltes coses noves. Sheila ha batut el seu record de classes en una setmana i encara no s'ha acabat la setmana... I jo, he tornat a visitar llocs que ja havia estat i que m'agraden.

Ahir vam anar a sopar amb el "gato cabezón", un amic de Sheila, que ens va portar a un lloc típic de San Telmo. Vam menjar embotits d'acá i no ens van barrufar gaire i menys sense pa amb tomàquet. I Sara va reunir suficient valor per a tastar llengua...si si...llengua...i no de persona. (QUE ASCO SANDIOS!)

Aquest cap de setmana es presenta una mica plenet, encara ens hem d'organitzar però tenim un muuuuunt de coses per fer: espectacles, expos, classes, concerts, piscina, alguna excursió... com diuen aqui, a full.

A més, jo m'haig d'organitzar perquè vull marxar una setmaneta pel nord del país, per la regió de Salta. (a sheila se li estan ficant les dents llargues...pobreta... per què no inventen ja el canvi de lloc instantani perquè pugui fer classes i viatge amb mi??)




p.s.: aclariment: el blog l'escrivim les dues, aqui estem sentadetes juntetes, (com diuen a vinaròs: domés natros dos i dingú més.) Hi ha dies que escriu Sheila i altres dies Sara, però entre les dues decidim cada una de les paraules. El que passa a més, és que Sara veu més coses i Sheila fa classes. Però aqui estem.